Civilització minoica
De Viquipèdia
La civilització minoica es el nom donat a la civilització cretenca de l'edat del bronze. El nom li fou donat per Sir Arthur Evans en honor del mític rei Minos.
Taula de continguts |
[edita] Eclosió
La seva eclosió va venir determinada per l'aprofitament de les pastures, oliveres i vinyes, i la fusta sobretot de la part nord de l'illa de Creta, que d'altra banda era pobre en minerals; l'illa estava ben protegida dels atacs per mar per la naturalesa amb platges de difícil abordatge. La teoria mes defensada es que foren descendents de la cultura neolítica nativa, creada pels pobladors arribats a l'illa vers el sisè mil·lenni.
A partir del 2500 aC augmenta la riquesa i la població creix, amb predomini de les eines de pedra i argila encara després del inici de la metal·lúrgia. La seva cultura va absorbir elements de la Grècia continental, Egipte i Àsia Menor mercès al comerç. L'arquitectura minoica d'estructura aglutinada comença a aparèixer després del 2000 aC
[edita] Cultura palatina
La característica principal de la civilització son els seus assentaments en torn a un palau central, un complex civil al servei de l'assentament. El primer descobert fou Cnossos que es el mes gran trobat, pero s'han trobat restes d'altres palaus, d'alguns dels quals no es sap ni el seu antic nom i reben el nom modern: Cnossos, Zakros, Malia, Phaistos, Càndia, Hagia Triada, Gortys, i els llocs de Tilisos, Kamilari, Mirtos y Palakaistros. Cnossos era el mes gran i segurament, al menys per un temps, va exercir una hegemonia sobre la resta de l'illa.
La civilització es divideix en quatre grans períodes:
- Pre-palatí 2600-2000 aC (Minoic Antic: MA II i MA III)
- Palatí I 2000-1700 aC (Minoic Mitjà: MM I i MM II) amb Cnossos, Màlia i Festos
- Palatí II: 1700-1400 aC (Minoic Mitjà: MM III, i Minoic Recent: MR I A i MR II B); amb Festos, Zacros, Hàgia Tríada i Gortis.
- Post-palatí: 1400-1100 aC (Minoic Recent: MR III) amb el nou palau d'Hàgia Tríada.
Vers el 1700 aC els palaus foren destruïts aparentment per un terratrèmol. Una teoria és que la destrucció del 1700 aC fou produïda per l'emigració dels luvites, un poble d'Àsia Menor, però de moment no és mes que una teoria. En tot cas llavors es va passar d'una escriptura jeroglífica a una lineal (Lineal A), que més tard evolucionà vers el Lineal B.
[edita] Aspectes socials
La seva religió era politeista amb deïtats antropomòrfiques excepte la gran deessa mare, deessa de la fertilitat, després anomenada Senyora del Laberint. El culte es feia en petits santuaris, en els palaus o en coves. En els seus rituals la cultura del brau, element de fertilitat, apareix als murals de Cnossos, i a la llegenda de Minos i el Minotaure. Embalsamaven als morts i per això feien servir la mel.
La població de Creta en la seva època d'apogeu fou de prop de mig milió de persones i per tant la ramaderia i l'agricultura havien de ser molt productives. El comerç amb les exportacions d'orfebreria i altres productes feien de l'illa un important centre del comerç a la mar Egea. La societat estava compartimentada en especialitzacions, cada un amb el seu ofici.
El lideratge el tenia el senyor del palau, aparentment anomenat Minos (que devia ser un títol i no el nom), que cada any renovava el seu mandat mitjançant l'enllaç amb la gran deessa mare representada en una sacerdotessa i considerats restes d'una societat matriarcal neolítica. Cada família disposava de terres pròpies i sembla que no existien els esclaus o eren molts pocs. Els seus assentaments no eren fortificats els que porta a pensar que estaven en pau; la seva flota encara que important, era de finalitat comercial i no militar.
La civilització va estendre la seva influencia a les Cíclades al segon mil·lenni pero no es van fer colònies, al menys que es sàpiga; també van estendre la seva influencia a la Grècia continental que va originar la civilització micènica
[edita] Final
La civilització es va acabar després del 1200 aC amb l'establiment a Creta del doris.
