Ciutat de Mèxic
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
 |
|||
 |
|||
| País |  Mèxic |
||
| Data de fundació | 1325 com a Tenochtitlan |
||
| Superfície | 1479 km² | ||
| Altitud | 2.300 m | ||
| Població • Densitat |
8.720.916 hab. 5.896,49 hab/km² |
||
| Coordenades | 19° 25′ 0″ N 99° 8′ 0″ O | ||
| Dirigents: • Cap de govern: |
Marcelo Ebrard (PRD) |
||
| Entitat federativa | Districte Federal |
||
| Codi postal | 01000-11000 |
||
| Subdivisions | 16 delegacions | ||
| Àrea metropolitana |
19,2 milions d'habitants | ||
| Web | |||
La ciutat de Mèxic és la capital i la ciutat més gran de Mèxic. En virtut de la seva elecció com a seu dels poders de la Unió de la federació mexicana, la ciutat de Mèxic és alhora el Districte Federal.
La ciutat de Mèxic compta amb una població de 8,7 milions d'habitants, encara que l'àrea metropolitana de la ciutat desborda els límits del Districte Federal i s'estén sobre 40 municipis de l'estat de Mèxic i 1 municipi de l'estat d'Hidalgo, amb una població total de 19,2 milions d'habitants, la segona àrea metropolitana més gran del món després de Tòquio i la més gran del continent americà, segons el Report d'Urbanització Mundial de les Nacions Unides [1].
La ciutat de Mèxic és el centre polític, econòmic, cultural i educatiu de Mèxic, encara que el país ha assolit un alt grau de descentralització, permetent el ràpid desenvolupament d'altres ciutats com Monterrey, sovint considerat el nou centre industrial del país o Guadalajara, un important centre cultural.
Taula de continguts |
[edita] Història
- Vegeu també l'article: Tenochtitlan
D'acord amb una llegenda antiga, els asteques van emigrar cap al centre de Mèxic cercant el compliment d'una profecia: al lloc on haurien de construir la seva ciutat trobarien una àguila devorant una serp com a senyal. Ells van trobar l'àguila devorant la serp sobre un cactus en una petita illa enmig del llac de Texcoco (imatge que és representada en l'escut d'armes de Mèxic). Així, els asteques hi van construir llur ciutat el 1325 amb el nom de México-Tenochtitlan estenent-se sobre el llac per mitjà de canals i unificant diverses illes i illots del Llac. La ciutat es va convertir en el centre més important de l'Amèrica del Nord i l'Amèrica Central de l'època Pre-Hispànica, i una de les més grans del món amb 300.000 habitants.
Els espanyols van arribar a la ciutat el 1519 i s'allotjarien en el Palau de Moctezuma. Hernan Cortés, cap dels conqueridors, va dirigir el setge i la batalla de conquesta, una autèntica batalla naval atès que la ciutat estava envoltada per aigua. La ciutat va caure el 13 d'agost, 1521 i amb ella tot l'imperi asteca. La ciutat va ser destruïda i una nova ciutat va ser edificada a l'estil europeu sobre les ruïnes. El 1523 es va constituir com a ciutat i va rebre l'escut d'armes i cèdula reial de Carles I d'Espanya. Durant l'època colonial, la ciutat de Mèxic seria la capital del virregnat de la Nova Espanya, centre administratiu de les capitanies de Yucatan, Guatemala i Centreamèrica, Cuba i les Filipines.
Després de la guerra d'independència, la ciutat va ser designada com a capital de l'Imperi Mexicà independent. El govern monàrquic, però, va ser reemplaçat per un govern republicà i federal el 1824 i la ciutat seria designada com a seu dels poders de la Unió i alhora el Districte Federal, separant-la així de l'estat de Mèxic al qual pertanyia i del qual era capital.
La dècada de 1950 la ciutat tenia una població al voltant dels 2 milions d'habitants. Amb el ràpid creixement econòmic mexicà de la post-guerra, la ciutat es convertiria en el centre industrial i comercial del país, atraient a milers d'immigrants de tots els estats de la federació, i de Centre i Sud-Amèrica i va experimentar un període d'urbanització sense precedents. El 1968, la ciutat va ser seu dels Jocs Olímpics d'estiu, convertint-se en la primera i única ciutat llatinoamericana a ser-ne seu. El mateix any els estudiants de molts instituts i universitats públiques i privades van començar una sèrie de protestes i manifestacions, un eco del que ocorria al mateix temps a nombroses capitals europees i ciutats dels Estats Units. Les marxes i manifestacions acabarien abruptament en la Matança de Tlatelolco el 2 d'octubre, un enfrontament entre les forces armades i els estudiants a la Plaça de les Tres Cultures en què moririen desenes d'estudiants, segons les xifres oficials, i 300 segons altres fronts.
El 19 de setembre, 1985 la ciutat va ser sacsejada per un fort terratrèmol, de 8,1 graus Richter, un dels més forts en la història de la capital mexicana. El govern va reportar 6.000 morts, però, altres fonts indicaren que havien mort prop de 35.000 persones. La societat civil de la ciutat va començar a prendre el control de les tasques de rescat atesa la lenta i inadequada resposta del govern federal (la ciutat de Mèxic, com a seu dels poders de la federació, era administrada directament pel govern federal, i no gaudia d'autonomia en la gestió de les seves activitats). A poc a poc, la societat civil va demanar més participació en els afers locals. Les demandes per major autonomia culminarien, durant la dècada del 1990, amb l'aprovació d'un Estatut d'Autonomia i la creació d'un govern propi electe per sufragi universal.
El 1990, l'àrea metropolitana ja tenia una població superior als 16 milions d'habitants. Per causa de la situació geogràfica (la ciutat està envoltada per muntanyes i volcans de la Sierra Nevada Mexicana), els gasos contaminants de les indústries i els vehicles no poden ser dispersats pels corrents de vent. Per tal de revertir la tendència de creixement de la població i els problemes ambientals, el govern va iniciar diversos programes de descentralització, i la població al 2000 només creixeria a 17,9 milions d'habitants. La taxa de migració neta de la ciutat de 1995-2000 va ser negativa[2].
[edita] Geografia
La ciutat de Mèxic es troba al centre del país, sobre la vall de d'Anahuac (o la vall de Mèxic), situada al centre de la Serralada Neo-Volcànica, coneguda també com a Sierra Nevada. La vall està envoltada per muntanyes i volcans de gran altitud, entre ells el Popocatépetl i el Iztaccíhuatl ambdós amb més de 5.000 m d'altitud.
Originalment, a la vall es trobaven nombrosos llacs, el més gran n'era el Llac de Texcoco al que confluïen diversos petits rius i deus. En no tenir sortida, l'aigua del Llac de Texcoco era salada. Durant el setge de la ciutat de México-Tenochtitlán, els conqueridors van destruir els dics que la protegien d'inundacions i els aqüeductes que la proveïen d'aigua dolça. Durant l'època colonial, les autoritats van optar per emplenar el Llac. Avui dia, la secció que ha sobreviscut del Llac de Texcoco, es troba fora dels límits del Districte Federal, dintre del municipi homònim de Texcoco de l'estat de Mèxic. També ha sobreviscut el Llac de Xochimilco que es troba al sud de la ciutat de Mèxic.
| Mapes geofísics del Districte Federal | |||
 |
 |
 |
|
| Topografia | Hidrologia | Climes | |
[edita] Organització política i administrativa
D'acord amb l'article 44 de la constitució mexicana, com a seu dels poders de la Unió i capital dels Estats Units Mexicans la ciutat de Mèxic és el Districte Federal, el qual pertanyia a tots els estats de la federació per igual, i per tant el president de Mèxic designava, en nom de la federació, el seu cap de govern. La dècada de 1990, però, el Districte Federal va rebre autonomia plena, amb la possibilitat d'elegir el seu cap de govern i els representants d'una Assemblea Legislativa, encara que, a diferència dels estats de la federació, no té constitució pròpia sinó un estatut d'autonomia. Si el Congrés de la Unió decidís traslladar els poders de la Unió a una altra ciutat, aquesta altra ciutat s'erigirà com a Districte Federal, i la ciutat de Mèxic es transformarà en un nou estat de la federació mexicana (l'estat de la Vall de Mèxic) amb els nous límits territorials que aprovi el Congrés.
El cap de govern del Districte Federal és electe per sufragi universal directe per un període de 6 anys sense possibilitat de reelecció. L'actual cap de govern és Marcelo Ebrard Cassaubon, del Partit de la Revolució Democràtica.
Al Senat mexicà, el Districte Federal és representat com qualsevol estat de la federació, per 2 senadors electes per majoria relativa i 1 senador assignat a la primera minoria. No obstant això, encara conserva molts privilegis econòmics, una raó per la qual els estats volen canviar la distribució del pressupost i el cobrament d'imposts.
Administrativament, el Districte Federal està dividit en 16 delegacions:
|
1. Alvaro Obregón |
9. Iztapalapa |
Els residents de cada delegació elegeixen un cap delegacional (jefe delegacional) encarregat dels problemes locals de cada delegació. La seu dels poders de la Unió es troba a la delegació Cuauhtémoc, al Palau Nacional i a l'edifici del Congrés de la Unió, encara que la casa presidencial és a "Los Pinos", al costat del Castell de Chapultepec.
L'àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic desborda els límits del Districte Federal i s'estén sobre 40 municipis de l'estat de Mèxic que l'envolta i 1 municipi de l'estat d'Hidalgo; encara que formen una sola conurbació, aquests municipis, a diferència de les delegacions, tenen un ajuntament propi i són administrats directament pels estats als que pertanyen. Els municipis conurbats amb major població són Ecatepec de Morelos amb 1,6 milions d'habitants i Nezahualcóyotl amb 1,1 milions.
[edita] Economia i benestar
El Districte Federal és la regió mexicana amb l'índex de desenvolupament humà (IDH) més elevat de Mèxic, amb 0,8830, superior a la mitjana nacional. Al Districte Federal es troben cinc de les deu divisions administratives (delegacions i/o municipis) amb major IDH de Mèxic: Benito Juárez, Miguel Hidalgo, Tlalpan, Coyoacán i Cuajimalpa. La taxa d'alfabetització és del 97%.
La ciutat de Mèxic és el centre financer més gran d'Amèrica Llatina. Produeix el 25% del Producte interior brut (PIB) de la nació, la qual cosa la convertiria per si mateixa en la 30a economia més gran del món. El PIB per capita de la ciutat també és el més alt d'Amèrica Llatina, de $17.696 dòlars nord-americans[3]. La major part de la indústria s'ha traslladat del centre de la ciutat cap als suburbis de l'àrea metropolitana (a l'estat de Mèxic) i fins i tot a les ciutats properes de Toluca, Querétaro i Puebla com a part de la descentralització econòmica així com del pla de reducció de contaminació ambiental de la vall de Mèxic.
[edita] Arquitectura
La ciutat mostra una varietat destacada d'estils arquitectònics: piràmides asteques, edificis colonials i moderns gratacels, incloent el més alt de Llatinoamèrica. Alguns edificis importants són el Palau de Belles Arts, el Monument a la Revolució, la Torre Llatinoamericana, la Torre "Mayor", el Castell de Chapultepec, la Basílica de Guadalupe, i el Palau Nacional. La ciutat ha estat coneguda tradicionalment com a Ciutat dels Palaus per la bellesa del seus edificis antics.
El monument més representatiu de la ciutat és l'Àngel de la Independència, que es troba al centre del Passeig de la Reforma, una avinguda dissenyada per l'emperador mexicà Maximilià d'Habsburg la dècada de 1860 emulant els Camps Elisis de París. El Passeig uneix el centre de la ciutat (La Plaça de la Constitució i el Palau Nacional) amb el Castell de Chapultepec, llavors la casa reial. Avui dia el castell és un Museu d'Història, i el parc que l'envolta (de 6 km² de superfície, gairebé dues vegades més gran que el Central Park de Nova York) conté un zoològic i diversos museus més.
En total la ciutat té 160 museus, 100 galeries d'art i 30 sales de concert. Al Palau Nacional, el Palau de Belles Arts, i molts edificis més, es troben murals de Diego Rivera. Ell, i la seva esposa, Frida Kahlo vivien en la delegació de Coyoacán; la seva casa avui dia és un museu que mostra moltes de les seves col·leccions. En la mateixa delegació es troba la casa de Lev Trotsky, on va ser assassinat el 1940 per un agent soviètic.
Amb el creixement de la ciutat, diverses construccions de les grans hisendes colonials han estat restaurades i són un important atractiu turístic de la ciutat, com ara San Angel Inn, Hacienda de Tlapan i Hacienda de los Morales. Aquestes construccions, així com la plaça de Coyoacán, mostren l'estil antic dels pobles colonials de Mèxic enmig dels gratacels moderns.
[edita] Infraestructura i Transport
El sistema de transport més important és el metro, utilitzat per més de 4 milions de passatgers diàriament. El metro de Mèxic l'any 2005 era un dels més extensos del món, amb 201 km [4] en onze línies i 175 estacions, i és un dels més barats, ja que un bitllet d'un viatge costava tan sols 2 pesos, és a dir, menys de 15 cèntims d'euro. Altres mitjans de transport públic són els microbusos (que utilitzen gas natural enlloc de gasolina), el metrobús (sobre l'avinguda més llarga de la ciutat, Insurgentes), el tren elevat (continuació del metro) i el tramvia. Potser un dels elements més característics del transport públic de la ciutat de Mèxic és l'ús de l'escarabat de Volkswagen com a taxi.
La ciutat està connectada amb modernes autopistes amb les ciutats de Querétaro, Pachuca, Puebla, Toluca i Cuernavaca. La xarxa interna està composta pels Eixos vials (Ejes Viales); per tres "anells vials" o autopistes de circumvalació: Circuit Interior, Perifèric, Perifèric Exterior; per la Avinguda Insurgentes (amb més de 73 km. de llargària); pel Viaducte i per tres vies ràpides més: Rio Churubusco, Miguel Alemán, i Río San Joaquín. Per tal de reduir l'intens tràfic de les dues autopistes principals, l'Anell Perifèric i el Viaducte, s'ha construït un segon nivell (autopista elevada) sobre la primera, i aviat es construirà sobre la segona.
L'aeroport de la ciutat és l'Aeroport Internacional Benito Juárez. El tràfic aeri és superior a les capacitats actuals de l'aeroport, i per tant, el govern va proposar la creació d'un aeroport altern al suburbi de Texcoco, el qual va ser rebutjat pels habitants de l'àrea. El govern federal, llavors, ha construït una segona terminal a l'àrea limitada de l'actual aeroport, i va crear el "Grup Aeroportuari de la Ciutat de Mèxic", conformat, a més de l'aeroport Benito Juárez, pels aeroports de les ciutats properes de Puebla, Toluca, Querétaro, Cuernavaca i Pachuca. La inversió més gran es va realitzar en l'ampliació de l'aeroport de la ciutat de Toluca, el qual vendrà bitllets amb el mateix codi de ciutat que utilitza la Ciutat de Mèxic.
[edita] Esports
La ciutat va ser seu dels Jocs Olímpics de 1968. Hi ha molts estadis a la ciutat, com l'Estadi Asteca, amb capacitat per a més de 100.000 persones, construït pels Jocs Olímpics i seu de l'equip de futbol "Aguilas del América". Hi ha altres estadis de futbol a la ciutat com l'Estadi Blau ("Estadio Azul") de l'equip "Cruz Azul", i l'Estadi Universitari, de l'equip "Pumas". El Palau dels Esports, amb capacitat per a 20.000 persones és utilitzat per als jocs de bàsquet. El segon esport més popular de Mèxic és el beisbol. La ciutat de Mèxic és seu de l'equip dels Diables Vermells de la Lliga Mexicana de beisbol.
El 2005 la ciutat de Mèxic seria la primera ciutat fora dels Estats Units en què es va jugar un partit de la temporada regular de futbol americà de la NFL. També s'hi han jugat partits de la pretemporada de beisbol de la MLB a l'estadi dels Diables Vermells, el Foro Sol.
[edita] Ciutats agermanades
Les següents són ciutats agermanades de la ciutat de Mèxic:
Berlin, Alemanya
Chicago, Estats Units
Cuzco, Perú- Los Angeles, Estats Units
Madrid, Espanya
Nagoya, Japó
San Salvador, El Salvador
Seül, Corea del Sud
[edita] Referències
- ↑ UN Urbanisation Report
- ↑ Taxes d'immigració, emigració i migració neta per entitat federativa, 1995-2000 Instituto Nacional de Estadística, Geografía e Informática
- ↑ Índices de Desarrollo Humano 2000, Consejo Nacional de Población, ciutat de Mèxic.
- ↑ Longitud de les Línies Govern del Districte Federal
[edita] Enllaços externs
| Organització administrativa dels Estats Units Mexicans |  |
|---|---|
| Estats: Aguascalientes | Baja California | Baja California Sur | Campeche | Chiapas | Chihuahua | Coahuila | Colima | Durango | Guanajuato | Guerrero | Hidalgo | Jalisco | Mèxic | Michoacán | Morelos | Nayarit | Nuevo León | Oaxaca | Puebla | Querétaro | Quintana Roo | San Luis Potosí | Sinaloa | Sonora | Tabasco | Tamaulipas | Tlaxcala | Veracruz | Yucatán | Zacatecas | |
| Districte Federal | |
