Censor romà
De Viquipèdia
El censor a l'antiga Roma era un magistrat encarregat dels pressupostos i els impostos (i de la moral pública). El càrrec apareix el 435 aC per ajudar als cònsols a fer els cens de ciutadans i bens (census).
Cada quatre anys corresponia als cònsols fixar els pressupostos, fer les llistes dels ciutadans i la distribució dels Impostos. L'any 435 aC (319 de Roma) el Comicis Centuriats, a proposta de la noblesa patrícia del seu si, varen elegir uns nous magistrats per aquestes funcions, anomenats censors, que exercien el seu càrrec per un màxim de divuit mesos. Hi havia dos censors, un patrici i un plebeu
La Censura es va convertir aviat en una magistratura apetible. A les seves funcions pressupostàries, de llistes i distribució d'impostos es va agregar (Lex Ovinia) el dret de proveir les places vacants al senat i dins l'ordre eqüestre, o revocar els senadors existents (essent necessaris per a qualsevol d'aquests actes l'acord dels dos censors). Com la modificació de la composició del Senat s'establia cada cinc anys, amb motiu del cens, la durada mínima del càrrec era d'un lustre. La llei també va imposar funcions de control de la moral pública (dels càrrecs públics), control de comptes, verificacions, etc...
Els censors també dirigien els treballs finançats per l'estat. El 310-309 aC, el censor Appius Claudius va construir un aqueducte i una via (la via Àpia). També distribuïen la terra confiscada (ager publicus).
Des del 190 aC es va establir que el censor devia haver passat abans per les magistratures inferiors, i que entre cada magistratura havia d'existir un termini prefixat d'inacció, el que va fer difícil l'accés al càrrec per a ningú que no procedís de l'aristocràcia, al tenir les magistratures una tradició familiar hereditària. Els censors distribuïen els càrrecs en funció de la riquesa. Així els censors es van convertir en instrument del Senat i de l'aristocràcia. Amb el poder al senat, en la censura i en l'ordre eqüestre, la aristocràcia controlava tots els ressorts del poder.
Sul·la va abolir el càrrec el 81 aC que fou restaurat per Pompeu i Crassus el 70 aC. Cèsar el va tornar a abolir però August el va restaurar, si be l'emperador seria des llavors un dels dos censors, i l'altre era generalment un familiar seu. Les funcions, degut a que l'imperi era molt gran, ja no eren les mateixes, però seguien fent el cens periòdicament (província per província)
La magistratura fou abolida per Domicià.
| Magistratures romanes | |
| Ordinàries: Qüestor - Edil curul - Edil plebeu - Tribú de la plebs - Pretor - Cònsol - Censor - Promagistrat | |
| Extraordinàries: Dictador - Magister equitum - Tribú consular - Triumvir - Decemvir | |
