Castellvell del Camp
De Viquipèdia
|
|
| Dades municipals | |
|---|---|
| Gentilici | Castellvellenc, castellvellenca |
| Població (2005) | 2.340 hab. |
| Superfície | 5,23 km2 |
| Densitat (2005) | 447,42 hab/km2 |
| Altitud | 219 m |
| Coordenades | 41°10'57"N, 1°5'53"E |
| Entitats de població | 8 |
Castellvell del Camp és un municipi de la comarca del Baix Camp.
| Entitats de població | Habitants |
|---|---|
| Castellmoster | 336 |
| Castellvell del Camp | 959 |
| Erbosseres | 28 |
| Flor del Camp | 218 |
| Pinar, el | 61 |
| Planes del Puig | 399 |
| Pugets | 185 |
| Serres | 154 |
Taula de continguts |
[edita] El Municipi
Te una extensió de 5'3 Kilòmetres quadrats. La major altura és el Salvià de Lluardo, de 473 metres; el terme es troba a 160 metres sobre el nivell del mar al seu punt mes baix i el poble a 227 metres. El municipi està creuat pel Barranc del Roquís, però no te gairebé aigua. Esta a menys de 2 kilòmetres de Reus, a la que està unida per una carretera de gran densitat circulatòria, que continua cap Almoster i La Selva del Camp. Pels camins es pot accedir a la Pedrera del Coubi (des el punt anomenat dels Cinc Camins), Aleixar, Institut Pere Mata de Reus, i Urbanització el Pinar. Darrera el poble s'inicien dos camins plens d'edificacions, que mes tard s'uneixen en un de sol; continuant aquest s'agafa una bifurcació que porta a un lloc anomenat El Salt, preciós salt d'aigua sobre roca, ja en terme d'Aleixar.
[edita] El poble
Al poble hi ha una casa amb arcades antigues anomenda Cal Tramuntà, documentada ja l'any 1706. L'església parroquial, d'estil neoclàssic, té com a patró a Sant Vicenç i es d'abans del 1599 i va ser reconstruida el 1702; el 1936 va ser cremar pels revolucionaris un retaule obra de Bonifaç. El poble te al cap d'amunt un turó amb l'ermita de Santa Anna voltada de xiprers que va ser construida després de 1424 i restaurada el 1852. En el segle XVI fou utilitzada com a hospital d'apestats i va ser parcialment destruïda a la primera Guerra Carlina. El 1936 foren destruïts pels revolucionaris els set retaules que contenia. A tocar es poden veure les restes d'un poblat iber (queden algunes restes però resulten difícils d'identificar com a poblat iber). El castell que suposadament li dona nom no existeix i potser el nom vingui de la fortalesa ibera (en el sentit de castell antic). El penya-segat que hi ha sota l'ermita, avuit ajardinat i amb una carretera amb llums als seus peus, és artificial, resultat de l'extracció de la pedra que es va utilitzar en la construcció del primer port de Salou i altres obres.
[edita] Festes locals
Les festes locals son: el 22 de gener, festivitat de Sant Vicenç; i el 26 de juliol, festivitat de Santa Anna; el 28 de desembre es celebra la festa de la Banya.
[edita] Urbanitzacions
Castellvell ha esdevingut el pulmó de la capital del Baix Camp. La vila es plena d'urbanitzacions, inicialment de cases de cap de setmana, però darrerament la majoria construïdes com a primera residencia.
Les principals urbanitzacions son:
- Urbantizació Castellmoster: repartida entre Castellvell del Camp i Almoster, és la mes gran del terme. Puja fins a la urbanització Picarany ja en terme d'Almoster. Desenvolupada per una societat encapçalada pel Sr. Miquel Colàs Piquer, antic Alcalde de Reus.
- Urbantització Flor del Camp: urbanització a tocar de l'anterior, també amb forta pujada. El promotor fou Rosendo Agustench.
- Urbantitzacio Erbosseres o Arboceres: començada fa molts anys per quatre propietaris entre els quals els senyors Santiago Fortuny Ciurana i el Sr. Llurba. Nomes es va desenvolupar amb el boom dels anys vuitanta. Es reduïda en nombre de parcel·les.
· Urbanització El Pinar: repartida amb Reus, a Castellvell es situa l'anomenada IV Fase. Urbanització de luxe, en força bon estat a Castellvell que contrasta amb la degradació de la part reusenca on no s'han produït inversions municipals els darrers 30 anys. El promotor de l'Urbanització fou el Sr. Francesc Llevat Briansó, ex Alcalde de Reus.
- Urbanització de la Partida Pugets: Urbanització sorgida fa uns 40 anys per iniciativa del comerciant i fotògraf Josep Ferré i el rellotger Manel Rovira Fusté i desenvolupada progressivament amb diferencies notables entre les diverses fases. Avui dia està en expansió amb construcció de noves fases, restant únicament pendent la urbanització de la part nord-est, per la que es va proposar el nom d'Urbanització Melintxons (sobrenom dels antics propietaris, dos germans) on es situa la Muntanya del Pal, zona de protecció urbanística, on hi ha una cova prehistòrica.
- Urbanització de la Partida Les Serres: Urbanització al Oest del poble que ara conté d'altres suburbanitzacions com la de Miralcamp. Inicialment es componia nomes de xalets aïllats independents, i sense serveis. El promotor de Miralcamp fou el Sr. Feliciano Asensio.
- Urbanització de la Partida de les Planes del Puig, igualment en desenvolupament abraçant ara noves suburbanitzacions.
[edita] Economia
Població principalment agrícola, avui ja son majoria els reusencs establerts al terme de manera permanent que treballen fora en les activitat mes diverses. Els principals conreus són l'avellaner, i l'olivera: El garrofer està en retrocés. L'avellaner, abans de secà, ara es principalment de regadiu mercès a un canal del Pantà de Riudecanyes. La cria d'aviram te alguna incidència. No hi ha industria exceptuant una fabrica de fruits secs (La Morella Nuts) i una bòvila. La pirotècnia Espinós (fabrica de bombes durant la guerra), industria important del poble, avui es a la Carretera de Reus a Castellvell, però en terme de Reus.
[edita] Història
El 1336 s'esmenta un "Catri Veteri, terminus de Reddis" referit sens dubte a Castellvell, nom que ja apareix el 1409. Forma part del terme de Reus, i el Cambrer de la ciutat el va infeudar per poblar-lo, però va comprar el feu el 1206 després d'alguna desavinences. Però el Cambrer va perdre aviar el domini de les terres conservant nomes el del llogaret. Va formar part de la comuna del Camp. Abolida la cambreria, el llogaret va passar a ser propietat del Arquebisbe de Tarragona, i va augmentar la seva població, però sense terres. Les muralles es van construir durant la guerra dels Segadors. El 1663 es varen intentar recuperar les terres del antic terme, sense èxit. Durant la guerra del francès va actuar per la zona el castellvellenc Joan Ciré "el rajoler de Castellvell", cap d'una partida de "caragirats" (afrancesats) , nomenat capità per Napoleó; després de la guerra, el 1825, el domini encara es limitava al poble. Ocupat pels carlins o malcontents el 1827, van ser foragitats pel cap liberal Manso. El 1845 encara va perdre dos carrers (de la Font i de Santa Anna) i la partida dels Masets amb el mas principal de Ca la Magina (suposadament la casa mes vella del poble), que van ser agregats al terme rural depenent de Reus. Per mitja d'un pacte amb les autoritats municipals de Reus, el 29 d'abril de 1854, Castellvell va esdevenir municipi independent, amb un terme no massa extens cedit principalment per Reus. La població va anar pujant el segle XIX, fins als darrers anys en que va minvar lleugerament (de 736 a 687). El 1868 va secundar la revolució d'En Joan Prim i Prats i després els federalistes van dominar a les següents eleccions. Al segle XX va perdre població (712 al 1900 i 580 el 1940); va tornar a remuntar fins el 1965 (687) i desprès va davallar (626 el 1981) fins que a finals del 80 i els 90 torna a créixer i ja no s'atura fins avui.
