Castelló de Rugat

De Viquipèdia

Castelló de Rugat

Localització

Municipi de la Vall d'Albaida

Gentilici

Castellonenc
Castellonenca

2.194

19,10 km²

114,87 hab/km²

200 m

Nuclis de població

Coordenades

38° 52’ 30” N
0° 23’ 01” W

Predomini lingüístic històric

Valencià

Partit judicial

Ontinyent

Castelló de Rugat és una població de la comarca de la Vall d'Albaida, també coneguda com Castelló de les Gerres.

Escut de Castelló de Rugat

[edita] Història

La primera mostra de poblament rau en uns enterraments del Neolític trobats a la Cova de la Penyeta Tarrasó; del Bronze s'han localitzat quatre assentaments: La Penya Blanca, l'Algebassó i l'Alt de Montaner i, especialment, el de la Buitrera; la cultura íbera també hi deixà les seues empremtes: L'Ermita, El Tossal, i La Punta; d'època romana hi ha troballes al Lauro, Marxillent, poblat de l'Ermita, Alt de la Perdiu i Xarxet; però fou un castell àrab l'origen de l'actual població i El Rafalet, el Lauro, El Vinet, el Tossal, el camí de Llutxent són testimonis del pas dels musulmans per Castelló, fins i tot a la plaça del Palau hi ha restes d'una de les poques mesquites que romanen al País Valencià.

Alfons II el Lliberal va donar Castelló el 30 de gener de 1287 a Bernat de Bellvís, no, amb plenitud de drets, ja que la ciutat de Xàtiva també tenia concessions; en la família Bellvís romangué fins finals del segle XIV, quan el lloc ja era conegut com baronia de Castelló, en què Joan Bellvís, que havia reconstruit el castell per concessió de Pere IV redactada el 5 de maig de 1396, morí sense descendència; dels Bellvís passà als Castella, als Romeu i Castelló comença a anomenar-se "de Rugat”; el 25 de juny de 1499, la duquessa vídua Maria Enríquez, com a tutora de Joan de Borja, Duc de Gandia, compra el senyoriu; el 26 de novembre de 1534 la parròquia de Castelló es desmembra de la de la Pobla del Duc i adquireix entitat pròpia; en 1543 mor el duc Joan i el succeeix el seu primogènit Francesc de Borja i Aragó (IV Duc de Gandia) canonitzat pel papa Climent XI el 12 d'abril de 1671, el qual renuncià a tots el seus béns en benefici del seu fill Carles de Borja; a finals d'aqueix segle Castelló passa a ser Castelló del Duc; en 1598 i 1599, dins d'un cicle de davallada econòmica, Castelló sofreix forts terratrémols.

L'expulsió dels moriscos (1609) agreujà el problema econòmic i demogràfic ja que hi romangueren 30 cases; el segle XVIII tot i començar amb un increment de les càrregues econòmiques sobre els castellonencs imposades pel govern del borbó Felip V, va ser-hi un segle de creixement; el 23 de març de 1748 hi hagué un fort terratrémol que es repetiria amb major intensitat el 2 d'abril que deixà desperfectes en les cases, l'església i el palau; en 1916, com a conseqüència de l'abolició dels senyorius, obté l'actual denominació: Castelló de Rugat;

[edita] Demografia i economia

Panoràmica de Castelló de Rugat

El cens de 2003 dóna la xifra de 2.254 habitants, de gentilici castellonencs. Castelló de Rugat també és conegut com Castelló de les Gerres, això es deu per la fabricació de grans tenalles, que actualment ha esdevingut en la de rajoles. Aquesta indústria i l'agricultura han estat el motor de l'economia castellonenca, però actualment és el sector serveis el que la dinamitza juntament amb algunes indústries de transformació i comercialització de fruites i la construcció.

[edita] Geografia

Situat als peus del Tossal de l'Ermita, Castelló de Rugat té una carena de muntanyes que la separen de la comarca del Comtat, entre les que destaca la serra de Benicadell, el Morquí i les Penyes Altes. L'ajuntament ha configurat quatre rutes ben diferenciades per donar a conéixer la riquesa paisatgística i la fauna i flora que es podent trobar arreu del terme, de 19 km².

[edita] Edificis d'interés

Carrer típic de Castelló de Rugat

Quant al patrimoni, a banda del Museu Prehistòric, podem contemplar:

Ermita de sant Antoni. Segle XVII, restaurada en la dècada dels vuitanta del passat segle.
Església de l'Assumpció. De 1536.
Palau Ducal. Segles XIV-XV. Sols es conserva la façana i alguns elements integrats en edificis posteriors.
Font pública, llavador i bassa de la font. Elements construïts entre els segles XVII i XIX i convertits en lloc d'esbarjo.
Forn de la Gerreria. Aquest forn, del segle XVIII, és el més antic de Castelló i ha estat restaurat en 1988.
Mesquita musulmana. Actualment de propietat municipal.
Cisterna medieval.
Neveres i caves dels segles XVI al XIX arreu del terme. Cal destacar la de Racons o Porrinxons.

[edita] Gastronomia

Si parlem de menjars haurem d'esmentar: els arrossos, caldós, al forn, amb fesols i naps; les coques de dacsa, blat picat, putxero, cassoles, guisat de cigrons, suquet de rap, faves sacsades, guisat de conill, coquetes del foradet al mig, pastissets de verdura, embotits.

Si la referència són els dolços, codonyat, arrop i talladetes, la melmelada de tomaca, torrons; quant a la pastisseria destaquem els bunyols de carabassa, les barretes de nous, les fogasses, els mantecats i la coca celestial.

Cal parar esment en els vins (denominació d'origen Clariano), elaborats amb raïm de la terra, i la mistela. També hi ha bona mel mercés a la gran quantitat d'herbes aromàtiques que hi ha.