Carles de Borbó i Austria-Este
De Viquipèdia
Carles Maria dels Dolors de Borbó i d'Àustria-Este (Ljubljana, Eslòvenia 1848 - Varese, Llombardia 1909).
Pretendent carlí a la corona d'Espanya amb el nom de Carles VII. Duc de Madrid. Nét de Carles Maria Isidre de Borbó, nebot del comte de Montemolín i fill de Joan, comte de Montizón.
El 1866 es casà amb Margarida de Borbó-Parma, filla del duc de Parma, i reorganitzà el carlisme. Gràcies al manifest “Carta a los españoles” de la seva àvia la princesa de Beira, va ser reconegut legítim pretendent del carlisme (20 de juny del 1868):
en el seu primer manifest polític (1869) prometé la defensa de la unitat religiosa, la descentralització política i foral i el proteccionisme econòmic.
El 1869 féu un intent militar a favor de la causa carlina i disposà de la col·laboració de Ramon Cabrera. El 1872 impulsà la lluita carlina que s'estenia a Catalunya -on prometé derogar el decret de Nova Planta i retornar els furs-, al País Basc i a Navarra, lluita que continuà després de la proclamació d'Alfons XII (1874), i s'acabà el 1876.
Durant tota la guerra exercí de cap suprem de l’exèrcit carlí juntament amb el seu germà Alfons Carles de Borbó i d'Àustria-Este. Després de lluitar contra la Regència de Serrano, el regnat d'Amadeu I de Savoia, la I República, el Govern Provisional també de Serrano, i el nou rei liberal Alfons XII, va perdre la guerra.
Un any després reorganitzà de nou el partit. Instal·lat a Pau (França), passà a Londres i finalment a Venècia, fixant la residència oficial de la cort carlina al palau del Loredà de la ciutat adriàtica.
Durant els any 1877 i 1881 va fer viatges propagandístics i personals pels EUA, les corts europees i l’Amèrica del Sud.
El 1900 tingué lloc un nou petit intent militar a Badalona en defensa de la seva causa, però fracassà ràpidament. Casat amb Berta de Rohan-Guemenée en segones núpcies, les relacions amb els seus 5 fills del primer matrimoni van empitjorar per culpa de la madrastra. El succeí com a pretendent el seu fill Jaume de Borbó i de Borbó-Parma o Jaume III.
