Captalat de Buch
De Viquipèdia
El captalat de Buch fou una senyoria feudal de Gascunya. Captal es un antic títol gascó equivalent a capità, i que a l'edat mitjana es donava als mes nobles d'Aquitània.
Tres parròquies, La Testa (La Teste-de-Buch), Gujan i Cazaux foren reunides vers el 1250 en una sola senyoria anomenada Captalat del Buch (en francès Buché) que va tenir senyor il·lustres. Vers aquesta data era captal Pere de Bordeus i va morir vers 1256 deixant el captalat a la seva filla Asalida, que es va casar el 1307 amb Pere II senyor de Grailly, mort el 1356 deixant diversos fills: Joan II de Grailly fou captal del Buch i vescomte de Benaugès i va deixar dos fills que van exercir ambdós com a captals: Gastó de Grailly, mort vers 1362, i Joan III de Grailly que fou comte de Bigorra, vescomte de Benaugès (després comte de Benaugès) i captal de Buc, i va morir a la presó el 1376. Així la successió va passar a Arquimbald (o Arcambau) senyor de Gurson i vescomte de Castilhon, que va rebre la senyoria de Grailly (i d'altres), el comtat de Benaugès, i el captalat de Buch; fou a mes a mes comte de Lavaux i de Longueville, que per matrimoni va enllaçar amb els Foix, i fou ius uxoris dels comtats de Foix i Bigorra i els vescomtats de Bearn, Castellbó, Marsan, Lautrec, Gavaldà, Oloron, Brulhès i Gabarret o Gabardà; va morir entre el 1413 i el 1416 i el va succeir el seu fill segon Gastó I, comte de Benaugès i Longueville (i senyor de Grailly) mort el 1455. Va deixar el captalat al seu fill Joan (comte de Benaugès, comte de Castres i vescomte de Castilhon, i senyor i després vescomte de Meille i per matrimoni comte de Candale) que va morir el 1485. Va deixar l'herència al seu fill Gastó II (comte de Candale i comte de Benaugès i vescomte de Castilhon o Castillon), mort el 1500. El va succeir el seu fill Gastó III, comte de Candale i de Benaugès, mort el 1536; i a aquest el va succeir el seu fill Frederic, Comte de Candale, d'Astarac i de Benaugès, i Captal de Buch, mort el 1571; el seu fill Enric, Comte de Candale, d'Astarac i de Benaugès, fou el darrer captal de la nissaga, i nomes va viure un any (va morir el 1572). L'herència i el títol de captal va passar a la seva filla Margarida, comtessa de Candale, de Benaugès i d'Astarac, que va morir el 23 de setembre de 1593. Les seves possessions van passar a la corona com hereva de l'altra branca dels Foix. Sa germana Francesca fou empresonada per Margarida i obligada a fer-se monja, però al morir Margarida va deixar el convent i va pledejar pels bens de la seva branca, però va morir sense resultats i sense descendents el 1649. La senyoria fou donada per la corona i al segle XVII la tenia Joan Lluís d'Epernon, senescal de Guiena. El darrer captal fou François Amanieu de Ruat
[edita] Llista de Captals
- Pere de Bordeus v. 1190-1251
- Asalida v. 1251-1300
- Pere I (II de Grailly) v. 1300-1356
- Joan I (II de Grailly) 1356-v. 1360
- Gastó I de Grailly v. 1360-1362
- Joan II (III de Grailly) 1362-1376
- Arquimbald de Grailly (senyor de Gurson i vescomte de Castilhon) 1376-1416
- Gasto II 1416-1455
- Joan III 1455-1485
- Gastó III 1485-1500
- Gasto IV 1500-1536
- Frederic 1536-1571
- Enric 1571-1572
- Margarida 1572-1593
- a la corona francesa 1593
- Francesca, pledeja 1595-1649
