Cales
De Viquipèdia
Cales o Calenus (grec Kalenos o Kales) fou una important ciutat de Campània al nord de la província a la via entre Teanum a Casilinum, que era una branca de la via Àpia. Era a uns 8 km de Teanum i a uns 12 de Casilinum. El seu territori era considerat molt fèrtil i va produir vi de bona qualitat
S'esmenta per primer cop com a ciutat dels àusons. La llegenda atribueix la seva fundació a Calais, fill de Borees. El 332 aC els habitants de la ciutat apareixen en lluita contra Roma, aliats als Sidicins, però foren derrotats, i la ciutat ocupada i s’hi va establir una guarnició romana. El 331 aC s’hi va establir una colònia romana de dret llatí amb 2500 colons, de la qual es conserven algunes monedes. El seu territori va ser assolat repetidament pels samnites i després per Aníbal, però va romandre lleial a Roma, i la ciutat mateixa no fou atacada. Degut als saquejos que va patir el territori el 209 aC fou una de les dotze colònies que no va poder complir amb les contribucions i taxes demanades per Roma i fou castigada durant el període següent amb la imposició de taxes mes altes. Tot i així va prosperar i en temps de Ciceró es descrita com una ciutat rica i poblada, i l’orador (per una raó desconeguda) li tenia un especial afecte. Cales fou també centre de la fabricació d’una especia de vaixells que pel seu origen es van dir Calenae
Fou Municipi, rang que va mantenir durant l’imperi. Estrabó diu que era una ciutat important i poblada tot i que inferior a Teanum. Després del segle III casi be desapareix de l'història, i fou molt damnada per les successives invasions del segle IV. Va existir fins al segle IX però després de dos segles va ser reconstruïda pels normands i fou seu episcopal.
Es la actual Calvi. Conserva restes de la ciutat romana: el amfiteatre, un teatre, alguns fragments d’edificis, capitells de marbre i fragments d’escultures. El paviment de la Via Latina encara es pot apreciar. Una antiga font termal que Plini esmenta prop de la ciutat s’ha localitzat a Francolisi a uns 6 km al oest
Hi va néixer M. Vinicius, cunyat de Germànic i patró de Velleius Paterculus.
