Cala d'en Jaume

De Viquipèdia

Cala d'en Jaume és una petita cala de pedruscall i sorra gruixuda pertanyent al terme municipal de Tossa de Mar i situada al peu d'un alt precipici de roca vertical; es troba a mig camí entre l'indret de Es sot d'en Boada i Cala Bona, en sentit nord-est -vers Sant Feliu de Guíxols- i es manté encara prou ben conservada paisagísticament.

L'accés més comú és per aigua, pero hom també pot arribar-hi per muntanya, tot baixant per unes estretes i llargues escales que vorejen la paret de roca. En front de la caleta hi ha unes petites illes, la més gran de les quals, coneguda amb el nom de Sa Palomera (*1), conté una cova al seu interior amb una obertura natural al seu damunt per on entren els raigos de sol en determinades hores de l'any, oferint-ne un bell espectacle visual. Els passadissos d'aigua entre aquestes illetes, solen esser aprofitats per kayacs i d'altres petites embarcacions, especialment a l'estiu, quan els passejants de les quals s'esbargeixen gaudint de la bellesa del seu fons submarí, molt ric de coloracions i amb gran diversitat d'organismes. De fà poc temps ençà, a més a més, val a dir, el pintoresc perfil d'aquestes illes i el de Sa Palomera en especial, està essent reproduit en forma de dolços, els quals es venen en alguna que altre pastisseria de la vil.la de Tossa.

Apart de les illetes i la cova mencionada, la caleta d'en Jaume, guarda ella mateixa una petita cova a la base del penya-segat que l'arracona. L'interior d'aquesta és humit donat que hi sol gotejar aigua regularment i a més és rica en carbonat càlcic, fet que és aprofitat per les espores d'una gràcil falguera, l'adiant,que si ningú la malmet o no hi arriba una forta llevantada sovint germina colgada de les parets internes d'aquest petit refugi natural.

Més amunt, a mitja alçada del penya-segat no és estrany veure algun falcó, el qual hi troba en el mateix un anidament fàcil així com bons punts d'observació per a les seves captures. Els pins blancs troben difficultats per arrelar-hi pero ho aconsegueixen mitjanament bé i son obviament l'elemement vegetal més característic de l'indret (i de la façana costanera de la comarca en general,val a dir).

En el sector més al nord de la cala, hi ha un penyassegat annex molt més gros -de 60 metres de verticalitat (*2)-, la visió del qual resulta força impactant, sobretot des del mar, car és en realitat una gran cicatriu a la muntanya, consequència d'un antic terrabastall que va desplomar en el seu moment tones de pedruscall i de rocs, els quals s'amunteguen caòticament a la base del mateix.

A diferència del penya-segat de roca de la Cala d'en Jaume, aquest altre és un precipici terrós, sotmès a forta ventilació textural i d'altres efectes erosius. L'absència de fisures i d'esquerdes no permeten per altre banda tampoc, l'establiment de cap mena de vegetació rupícola.

[edita] Notes

1. A Blanes hi ha una roca homònimaencara més coneguda.
2. És possible de fer un rappel amb corda desde dalt, anant en cura de no malmetre el precipici hom es pot asegurar fàcilment desde els troncs d'uns pins que pengen del seu damunt.