Caius Graco
De Viquipèdia
Caius Graco fou cap del partit popular a Roma, en substiució del seu germà Tiberi Graco
Després de la mort de Tiberi Graco es va votar una Llei que permetia la reelecció d'un Tribú i es parlava de concedir la ciutadania a tots els habitants d'Itàlia, però la moció va ser rebutjada (i una rebel·lió a la ciutat llatina de Frejela a favor de la mesura va ser sufocada).
A fi d'obtenir el màxim suport popular, Cayo Graco, elegit Tribú del Poble el 124 aC, va fer votar una llei (Lex Annonae) per la qual tot ciutadà romà resident a Roma o inscrit en el seu padró, tenia dret a una prestació mensual de blat (43,5 litres) subministrat per l'Estat a un preu aproximadament la meitat del preu normal de venda (que ja era baix). Amb això els pobres i pagesos de Roma o de fora es van decantar cap al partit popular. El repartiment de blat a baix preu per als pobres va subsistir fins a l'edat Mitjana. També es va votar una Llei que va establir el vot en el comicis centuriats per sorts entre les classes (abans votaven primer les tres classes altes i seguien per ordre fins a les però baixes).
Com les terres públiques a Itàlia estaven esgotades i no era políticament correcte tocar les de Llatins i Italians, es va iniciar la fundació de colònies fora d'Itàlia. Amb la fundació de Junonia, prop de Cartago, es va iniciar la sèrie, que va portar fora d'Itàlia a milers de Proletarii romans, llatins i italians. Va proposar també concedir la ciutadania a algunes ciutats aliades.
La reforma de l'exèrcit va ser abordada. Fins aleshores els ciutadans eren cridats cada any, si estaven entre els 16 i els 44 anys. Però com l'ocupació i pacificació d'Hispània requeria la permanència en el servei, es va concedir la llicència a qui servís sis anys seguits, encara que després podia ser cridat en els casos greus (per la qual cosa la llicència definitiva va ser ampliada al segle I a .C. a vint anys). El mínim en campanya era de dos anys. L'uniforme era lliurat gratuïtament (anteriorment es descomptava de la paga). La pena de mort sense dret d'apel·lació a l'Assemblea (que sol estava vigent a l'exèrcit) va desaparèixer, i, com en el cs dels civils, es va establir el dret d'apel·lació (encara que la mesura no va afectar als soldats italians sense ciutadania ni als voluntaris estrangers).
Els judicis per enverinament i assassinat van passar a unes Quaestiones rerum capitalium (Comissions judicials permanents) l'acció de les quals no podia ser detinguda pels Tribuns, i les sentències eren inapel·lables. L'acusat podia deslliurar-se renunciant a la ciutadania i marxant al desterrament (i així salvava la vida i els béns), encara que la detenció preventiva i l'execució de la pena eren licites. Per a aquestes comissions es designarien cavallers i senadors. Els cavallers van obtenir a més alguens privilegis menors.
Quant a les províncies es va establir que els Senadors encarregats del seu govern serien elegits per l'Assemblea (anteriorment els Senadors elegits per a un govern provincial elegien la província).
Per les modificacions introduides per Caius Graco a l'ordre de cavallers vegeu Regne i República de Roma
