Cabrils
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
|---|---|---|---|
|
|||
| Dades municipals | |||
| Gentilici | Cabrilenc, cabrilenca | ||
| Població (2005) | 6.238 hab. | ||
| Superfície | 7,1 km2 | ||
| Densitat (2005) | 884,7 hab/km2 | ||
| Altitud | 147 m | ||
| Coordenades | 41°31'42"N, 2°22'9"E | ||
| Entitats de població | 1 | ||
Cabrils és un municipi de la comarca del Maresme.
Se situa entre els municipis de Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, Òrrius, Argentona i Cabrera de Mar, i a uns deu quilòmetres de Mataró, capital de la comarca.
Cabrils està envoltat pels turons d'en Cirers i de Montcabrer, entre abundants boscos de pins i alzines. Predomina la funció residencial amb una quantitat considerable d'urbanitzacions.
Àmbit territorial: Metropolità
Partit judicial: Mataró
Demarcació electoral: Mataró
Província: Barcelona
Taula de continguts |
[edita] Economia
L'economia tradicional de Cabrils es basava en l'agricultura (tarongers i hortalisses). Actualment ja no hi ha taronges i els conreus hortícoles han anat també desapareguent, en benefici de les floricultura (clavells i roses especialment). Pel que fa a la indústria, la construcció és el sector econòmic més important. Des del anys vuitanta ençà el creixement de Cabrils ha estat notable fins esdevenir una important ciutat dormitori. L'edificació d'urbanitzacions de xalets d'estiueig ha canviat el paisatge del municipi tot augmentant la funció comercial y de serveis.
[edita] Clima
El clima de Cabrils és del tipus mediterrani, amb temperatures suaus a l'hivern i càlides a l'estiu, un règim de precipitacions irregular, amb un període de sequera als mesos de juliol i agost i un màxim de precipitació a la tardor, especialment als mesos de setembre i octubre.
La mitjana de precipitació anual pel període 1981-2004 va ser de 632 mm/any, mentre que la temperatura mitjana del mes més càlid (agost) va ser de 23,6ºC i la del mes més fred (gener), de 9,2ºC.
Les precipitacions de règim torrencial són freqüents a la tardor, havent assolit els en ocasions valors superiors a 150 mm en un sol dia (una quarta part de la precipitació mitjana anual).
[edita] Vegetació
La vegetació de Cabrils és aparentment dominada per les pinedes de Pi pinyer (Pinus pinea), que s'estenen als vessants saulonencs de la Serra de Marina. No obstant, no és estrany trobar-hi clapes de pinedes de Pi blanc (Pinus halepensis) i alguna pineda de Pinastre (Pinus pinaster). Totes aquestes pinedes són d'origen antròpic. De forma espontània i natural, l'alzinar apareix gairebé arreu, en els estrats inferiors d'aquestes pinedes. Es tracta d'un fenomen de substitució natural, atès que aquests alzinars són les comunitats pròpies del territori de Cabrils. En alguns sectors, creixents, aquests alzinars ja formen un bosc més o menys dens. En alguns sectors de pinedes degradades, o simplement de conreus recentment abandonats, les brolles silicícoles ocupen una petita part del territori. D'altra banda, la Riera de Cabrils seria el domini potencial de l'alocar, però la urbanització de la llera tan sols permet una presència fragmentada, escassa i ruderalitzada d'aquesta comunitat vegetal, substituida generalment pel canyar.
[edita] Història
El lloc de Cabrils s'ementa des del 1037, com a part de la jurisdicció del veí castell de Vilassar de Dalt fins al 1820, quan aconseguí ser municipi independent amb administració pròpia.
Eclesiàsticament depenia de Sant Genís de Vilassar fins al 1779, quan l'esglèsia de la Santa Creu assolí la categoria de parròquia.
La població havia estat estacionaria des del segle XIX i fins als anys seixanta, quan la funció d'estiueg i l'augment de la construcció de segones residències, fan crèixer notablement la seva població.
[edita] Festes
- Festa Major: 3 de maig i 18 d'agost
- Els Tres Tombs
- Catifes de flors per Corpus
- Mostra gastronòmica a l'agost
[edita] Gegants
Els Gegants de Cabrils es diuen Esteve i Eulàlia, fan 3.5 metres d'alçada i van ser estrenats el maig del 2004
[edita] Contruccions singulars
- Ermita pre-romànica de Sant Cristòfol, a la vora del veïnat del Sant Crist, pròxim al terme de Vilassar, una part de la qual és anterior al segle VIII, amb nau rectangular, absis quadrat i portalada de mig punt.
- Torre de Can Vehils del segle XI
- Ca l'Amat del segle XVI
- Castell de Can Jaumar, de recent construcció.
[edita] Serveis i equipaments
- Biblioteca Pública de Cabrils
- Museu de Ca l'Arrà Municipal. Masia del segle VIII.
- Arboretum de Catalunya Mostra tots els arbres autòctons de Catalunya
- Centre cívic La Fàbrica
- Camp municipal de fútbol
- Piscines municipals
- Casal d'avis
- CEIP l'Olivera (web)
- Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)
[edita] Entitats
- Associació de Voluntaris Bona Terra
- Dones d'avui.cat
- Amics de Cabrils
[edita] Llista d'alcaldes des de 1979
| Alcaldes | mandat |
|---|---|
| Manel Pérez García (CiU) | 2005- |
| Joaquim Colomer Godàs (PSC) | 2003- 2005 |
| Josep Grau i Casanovas (CiU) | 1999- 2003 |
| Ramon Álvarez (CiU) | 1995- 1999 |
| nom (CiU) | 1987- 1995 |
| nom (A.E. Entesa de Cabrils) | 1983- 1987 |
| nom (A.E. Unió Electoral de Cabrils) | 1979- 1983 |
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Els gegants de Cabrils a Sarandaca.com
- Municipi adherit a la campanya Un país, una bandera
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Mapa de Cabrils a http://www.noetperdis.com/
