Boleslau I de Polònia
De Viquipèdia
Boleslau I el Valent (en polonès: Bolesław I Chrobry; 966 o 967 - 17 de juny de 1025), en el passat també conegut com Boleslau I el Gran (en polonès: Bolesław I Wielki), de la Dinastia Piast. Fill de Miecislau I i de la seva primera muller, la princesa de Bohèmia Dobrawa. Governant com a Duc de Polònia, 992-1025, i com a Rei de Polònia el 1025.
El 984 Boleslau es casava amb Henilda, filla de Rikdag (o Riddag, Ricdag), margravi de Meißen. Posteriorment es casava amb Judith, filla de Geza, Gran Duc d'Hongria; llavors Enmilda, filla de Dobromir, Duc de Lusàcia (la seva filla Regelinde esdevenia la muller d'Hermann de Meissen); i finalment Oda von Haldensleben, una altra filla del Margravi de Meißen. Les seves mullers l'aguantaven fills, incloent-hi Bezprym, Miecislau II i Otó; i una filla, Mathilde. Després de la mort del seu pare al voltant de 992, Boleslau va d'expulsar la segona muller del seu pare, Oda, i els seus fills, i unir el país una altra vegada.
El 997 Boleslau enviava a Sant Adalbert de Praga a Prússia, al Mar Bàltic, en una missió per convertir els pagans prussians al cristianisme - un intent que acabaria amb el martiri d'Adalbert i la subsegüent canonització.
Del seu pare, havia heretat el seu principat, centrat en Gran Polònia, al llarg de la vall del riu Warta, molt més petit que l'actual Polònia.
Pel 997, Boleslau ja posseïa Silèsia i Pomerània (amb la seva ciutat principal, Gdańsk) i Petita Polònia (amb la seva ciutat principal, Cracòvia). El 999 Boleslau annexionava la Moràvia actual, i el 1000 o 1001, parts de l'Eslovàquia actual.
El 1000, l'emperador Otó III, de camí de pelegrinatge a la tomba de Sant Adalbert a Gniezno, va investir Boleslau amb el títol de Frater et Cooperator Imperii ("Germà i Cooperador de l'Imperi"). Alguns historiadors manifesten que l'emperador també otorgava una corona reial a Boleslau. Durant aquella mateixa visita, Otó III acceptava l'estatus de Gniezno com a arxibisbat.
Després de la mort inoportuna d'Otó III a l'edat 22 anys el 1002, Boleslau conqueria Meissen i Lusàcia, arrabassant territori imperial durant les disputes sobre la successió al tron Imperial. Ell i el seu pare donaren suport a Enric II, el Duc de Baviera contra Otó, i Boleslau ara acceptava l'accessió, com a emperador, d'Enric II, fill d'Enric I.
Boleslau conqueria, i es feia Duc de Bohèmia i Moràvia el 1003 i 1004, governant com Boleslau IV l'Arrissat.
A instàncies del seu gendre Sviatopolk I de Kíev, el duc polonès va intervenir en els seus afers: no solament expulsava Yaroslav l'Assenyat de Kíev, sinó que possiblement desplegava les seves tropes a la capital russa aproximadament durant mig any. Era durant aquesta campanya que Boleslau annexionava la Rutènia vermella.
Les guerres intermitents amb el Sacre Imperi Romanogermànic acaben amb la Pau de Bautzen el 1018, annexionant Sorb, Meissen i Lusàcia.
L'emperador Enric II obligava a Boleslau a comprometre el seu feu una altra vegada a canvi de les terres que retenia. Després de la mort d'Enric el 1024, Boleslau era coronat rei (1025), alçant Polònia a la posició de regne. Era doncs el primer rei polonès, havent estat els seus predecessors "prínceps".
Boleslau enviava un exèrcit per ajudar el seu amic - probablement també el seu nebot - Canute el Gran en la seva conquesta d'Anglaterra.
El fill de Boleslau, Miecislau II Lambert, era coronat rei immediatament a la mort del seu pare.
| Reis de Polònia | |
|---|---|
 |
|
| Piast Llegendaris: | Siemowit | Leszek | Siemomysł |
| Piast: | Miecislau I | Boleslau I el Valent | Miecislau II Lambert | Bezprym | Miecislau II Lambert | Casimir I el Restaurador | Boleslau II l'Atrevit | Ladislau I Herman | Zbigniew de Polònia | Boleslau III el Bocatorta | Ladislau II l'Exiliat | Boleslau IV l'Arrissat | Miecislau III el Vell | Casimir II el Just | Leszek I el Blanc | Ladislau III el Camaprim | Miecislau IV el Camatort | Conrad I de Masòvia | Enric I el Barbut | Enric II el Pietós | Conrad I de Masòvia | Boleslau V el Cast | Leszek II el Negre | Enric IV el Just | Premislau II |
| Premíslida: | Venceslau II | Venceslau III |
| Piast: | Ladislau I el Breu | Casimir III el Gran |
| Angevins: | Lluís I d'Hongria | Eduvigis Angeví |
| Jagelló: | Ladislau II Jagelló | Ladislau III de Varna | Casimir IV Jagelló | Joan I | Alexandre Jagelló | Segimon I el Vell | Segimon II August |
| Elegits: | Enric IV de Valois | Anna Jagelló | Esteve Batory | Segimon III Vasa | Ladislau IV Vasa | Joan II Casimir | Miquel Korybut Wiśniowiecki | Joan III Sobieski | August II el Fort | Estanislau Leszczyński | August II el Fort | Estanislau Leszczyński | August III el Saxó | Estanislau August Poniatowski |
