Bisbat de Clarmont
De Viquipèdia
El Bisbat de Clarmont o Clarmont d'Alvèrnia és una divisió eclesiàstica que avui dia abraça el departament del Puèi Domat (Puy-de-Dôme en francès) i és sufragània de Bourges. Inicialment era més gran però el 1317 va perdre l'alta Alvèrnia (creació del bisbat de Saint Flourandin) i el 1822 el Borbonès (creació de la diòcesi de Moulins).
La llegenda atribueix la condició de primer bisbe a Sant Estramonis o Austremonius (Stramonius), un suposat deixeble de Crist vingut de Palestina amb Sant Pere. Altres sants són esmentats com bisbes: Sant Urbic, Sant Leogunti, Sant Illidi, Sant Nepotià i Sant Artemi al segle IV. Al segle V foren Sant Venerand, Sant Rústic i Sant Namaci. La seu es va crear realment a meitat del segle V i la catedral la va fundar Sant Namaci i s'hi van dipositar les relíquies de Sant Vitali i Sant Agrícola. Existia sota domini visigot i foren sants Amabilis, Apruncul, Eufrasi, i Quintià. L'escriptor Gregori de Tours fou nebot de Sant Gal. Més tard apareixen Sant Àvit, Sant Cesari, Sant Gal (II), Sant Gènesi, Sant Prejecte, Sant Àvit II, Sant Bonit, Sant Stabili i Sant Sigó.
Bisbes destacats foren Pere de Cros (1301-1304) Esteve d'Albert (1340-1342) que fou el Papa Innocent VI; Guillem du Prat (1528-1560) que va perdre el títol comtal i la senyoria.
Els bisbes de Clarmont eren senyors feudals rurals, però no governaven la vila. El 1209 van ajudar al rei contra els comtes i van rebre la senyoria de la ciutat i el títol de comtes de Clarmont. Els comtes van aixecar Montferrand a la vora d'un castell proper. Catalina de Mèdici, com comtessa d'Alvèrnia i hereva dels antics comtes, va entaular un procés per recuperar la senyoria, i el va guanyar i Guillaume du Prat fou doncs el darrer bisbe amb poder temporal (1528-1560).
