Batalla del riu Cefís
De Viquipèdia
| Batalla del riu Cefís | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Conflicte | Companyia Catalana d'Orient | ||||||||||||||||
| Data | 13 de març del 1311 | ||||||||||||||||
| Localitat | |||||||||||||||||
| Resultat | Decisiva victòria catalana | ||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
En la batalla del riu Cefís l’exèrcit dels almogàvers, en l'expedició de la Companyia Catalana d'Orient, s’enfrontaven amb les tropes franques que defensaven els seus dominis a Grècia.
[edita] La batalla
Els almogàvers, trobant-se en una important inferioritat numèrica, de manera que van estudiar les possibilitats que oferia el terreny, i van fer van desviar el curs del riu Cefís una mica més amunt del llac Copais, inundant la plana que s’estenia al seu davant llaurant les pastures per fer passar l'aigua, a imatge de la batalla de Marató, en la que els atenencs van sembrar d'obstacles la plana per frenar la cavalleria, però no hi hauria cap retirada possible, doncs havien quedat atrapats entre el llac Copais, el riu Cefís i l’enemic franc.
Quan els francs van aparèixer en l’horitzó i en posició de batalla. L’exèrcit franc era tant superior i imponent, que els únics aliats dels catalans, els turcoples (soldats turcs de religió cristiana) van fugir en desbandada. Això va fer que encara augmentés més la superioritat numèrica dels francesos.
Aquesta desigualtat de forces va començar la batalla: Els francesos van llençar una primera càrrega, però de mica en mica el llot els va anar frenant fins a quedar immobilitzats. Immediatament els francs van llençar una segona càrrega de cavalleria, corrent la mateixa sort que l’anterior. Els almogàvers van abraonar-se sobre un enemic indefens, immoblitzat en el fang pel pes de les armadures, al que no els va resultar difícil de exterminar. Mentre la infanteria almogàver eliminava metòdicament i un per un tots els prohoms i cavallers més influents del regne de França la cavalleria es llençava sobre la infanteria francesa en retirada ajudats pels turcs, que en veure la derrota franca van tornar al socors de la infanteria catalana.
[edita] Conseqüències
Amb aquesta batalla els catalans havien conquerit l’Atenes per al rei de Sicilia, qui va anomenar el seu fill Manfred de Sicília i d'Anjou com a duc i Bernat Estanyol com a nou capità, reforçant el seu prestigi en terres Gregues, exterminant una part molt important de la noblesa francesa. Aquesta victòria inesperada dels almogàvers va fer que durant un segle onegessin les quatre barres sobre l’acròpoli d’Atenes.
