Barxeta

Les restes del passat que s'hi conserven es reduïxen a un poblat ibèric en Casa Perot, en el qual es trobaren ceràmiques i joies, i un monument funerari romà al Barranc del Llop. El seu origen és un alqueria musulmana dintre del terme de Xàtiva, conquerida per Jaume I i donada a Pere Zapata, cavaller aragones, per tal dóbtenir el titol de Senyor de Barxeta hagué de renunciar a totes les seues possesions en Aragó, va acudir a Barxeta amb tota la familia, tant fills com germans i cunyats,al poc de temps va arribar a aconsseguir el títol de Senyor d´Alzira, un germá seu el succeí com a Senyor de Barxeta. En 1488 era propietat dels senyors de Tallada, d’ascendència italiana. El 1574 assoleix la independència de Xàtiva. El 19 de març de 1644, Felip V l'eleva a la categoria de baronia en la persona de Francesc Martínez Morcilla, que aleshores era el senyor del poble, a qui dóna tota la jurisdicció fins 1647.

[edita] Demografia, economia i política

Des de mitjan del segle passat l’emigració, deguda al poc sol conreat, ha delmat la població fins arribar als 1.634,a finals del segle XX y principis del XXI es la despoblacio de jovens el més característic desde el punt de vista demografic, jovens que emigren a pobles del voltant, fugint de la falta de oportunitats, y del clima apolític y fustrador que genera del actual govern, fruit de la manipulacio "intelectual" de la gent menys dotá per a la politica, 3segurament, per a d´açí 20 o 30 anys a Barxeta hi resideixquen només que avis, així está programanto el actual "govern" de Esquerra Unida, molt próxim a lo que podríam dir de pais tercermundista. De gentilici barxetans que hi havia en el cens de 2002. Un 45,97% de la població sap parlar [valencià]], segons consta en el cens de 2001. El govern municipal –municipals de 2003- és en poder d’EU-L’ENTESA(desde fa más d´una década) amb 5 regidors, 3 en té el PP i 1 ERPV. La dictadura política es tal, que el PP s´ha quedat sense aspiratns, tots tenen por d´identificarse amb aquest partit, identificat amb el feixisme avui en dia encara, però es així, la manipulació a la que ha sigut sometsa la població a permés crear un clima polític poc propici per al creiximent, i així ho demostren les estadístiques económiques, socials y esportives(activitat practicament olvidada a un poble amb una rica cultura esportiva), lo que no cesen son les activitats culturals del agrado de la junta de govern, "el moros" i la "banda de música". Actualment al ajuntament de Barxeta predomina el tracte de favors sense contemplacions, desde una postura más propia de les dictadures que de una democràcia. En fi estem davant d´un cas on domina la acultura política, el rencor, el partidisme esgarrat, les concesion estalbertes a dit,motivades per la afinitat familiar y per la pertewnencia a un partit o altre.

[edita] Edificis d'interès

L’església dels Sants Esposoris és l'única referència arquitectònica que ens consta. Fou bastida en 1958 prop del lloc on s’aixecava l’original, de 1733, destruïda en la Guerra Civil Espanyolaper els anarquistes del poble.

[edita] Enllaços externs

Diari Parlem, des d'on s'ha extret aquesta informació.
Institut Valencià d'Estadística.
Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

Aquest article sobre el País Valencià és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint l'article i millorant-hi la qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.

Obtingut de "http://ca.wikipedia.org../../../b/a/r/Barxeta.html"

Categories: Esborranys del País Valencià | Costera