Bardaa

De Viquipèdia

Bardaa (armeni Partav, àrab Bardha, turc Barda) fou una ciutat del Arran, a uns 20 km del Kura i a la vora d'un riu anomenat Terter (armeni Trtu), suposadament construïda pels sassànides (rei Kubad 488-531) segons el historiador Al-Baladhuri. Efectivament es sap que vers el 518, per fer front a atacs dels huns, el rei de Pèrsia va fer fortificar la ciutat de Pertav a l'Aghuània, que ja existia, i que va prendre el nom de Peroz-Kavadh que no va conservar molt de temps. El nom podria venir del persa Bardahdar que vol dir "Lloc de captius".

Fou capital del regne d'Aghuània i seu dels patriarques d'Aghuània sota dependència del patriarcat d'Armènia.

Fou conquerida per el general del califa Salman ben Rabia al-Bahili vers el 651, després d'una breu resistència.

Va fer part del govern d'Armènia o d'Azerbaidjan o d’ambdós units durant el període dels omeies i dels abbàssides. Durant el califat de Abd al-Malik les seves muralles foren reconstruïdes i reformades per Abd al-Azis ben Hatim i una mica mes tard encara millorades per Muhammad ben Marwan.

Harith ben Amru fou enviat a Armènia el 723 per combatre als khàzars i va fixar la seva residencia a Bardaa d’eon va ocupar Bab al-Abwad on va derrotar als khàzars dirigits per Bardjik, fill del khakan (Khan dels khàzars) i va ocupar Balandjar i Walandar, ciutats dominades per ells, arribant fins a Samandar, probablement Kizliyar al Terek, i llavors es va retirar a Bardaa.

El 729 Maslama ben Abd al-Malik Ibn-Marwan fou nomenat governador d'Armènia i Azerbaidjan i va seguir residint a Bardaa. El 730 es va enfrontar amb els khàzars a Arbabil durant uns quants dies de novembre i desembre del 730, batalla que va perdre i en la que va morir. Els khàzars van ocupar Azerbaidjan temporalment i varen atacar Bardaa. Marwan ben Muhammad, governador d'Armènia vers el 732, va lluitar també contra els khàzars contra els que va dirigir una expedició el 737 amb el suport de la cavalleria armènia, i va arribar fins a Balandjar al nord de Derbent i van fer molt de botí que fou transportat a Bardaa.

El 813, enderrocat el califa Al-Amin per son germà Al-Mamun, aquest va enviar al seu lloctinent Tahir ben Muhammad a Armènia i es va establir a Bardaa. Les forces armènies del ostikan Ishak ben Sulaiman (lleial a Al-Amin) el van assetjar a Bardaa, però finalment les forces del ostikan van passar al bàndol de Al-Mamum i es va acabar la lluita. El 814 o 815 Bardaa fou atacada per l'emir qaisita de Manazkert Abd al-Malik ben al-Djahap que es considerava el governador legítim d'Armènia (Bardaa era el feu dels partidaris de Al-Mamun).

Nerseh fill de Felip de Siunia Oriental va vèncer el 821 al príncep d'Aghuània Varaz Terdat (de la dinastia Mihrakan) a Morgog i després (828) ve vèncer també a Esteve (fill de Varaz Terdat). La viuda de Varaz va casar a la seva filla Sprham a un príncep de Siunia de nom Aternerseh, de la Siunia Occidental, que va regnar després amb residencia a Khatshen (al sud-oest de Bardaa).

Bogha al-Khabir, nomenat governador, es va establir a Bardaa el 852. El 855 va sotmetre als prínceps armenis de la regió i la vila de Shamkor, a la riba del Kura, que havia estat destruïda un temps abans pels khàzars, fou repoblada de musulmans, per formar amb Gandja i Bardaa la triada de ciutats que havien de vigilar l’Armènia oriental.

El 872 fou nomenat governador Isa ben Shaikh ben al-Salil, emir shaybànida de Diyar Bakr, i va enviar el seu lloctinent Muhammad al-Yemení a Bardaa. Muhammad es va revoltar el 877 i es va fer l’amo de la ciutat i les rodalies. Durant un any Isa va tractar d’expulsar-lo de Bardaa sense èxit.

Vers el 900 el governador sadjida Afshin al-Sadj, que residia a Bardaa, hi va tenir com hostatges als prínceps de Vaspurakan Gagik (per sis mesos) i Gurgen (per un any) , deixats pel seu germà gran Sargis com a penyora de la seva submissió al emir. Vers el 901 Gurgen (amb el seu company hostatge Shahpuh Amatuni) es va escapar de Bardaa i va tornar a Vaspurakan. Furiós Afshin va atacar Vaspurakan, però va morir de pesta al tornar a Bardaa.

La ciutat va arribar al seu maxim esplendor al segle X quant era tant gran com Rayy o Isfahan. El 943 fou conquerida pels russos de Kiev que van derrotar a l'emir musafírida del Azerbaidjan Mazurban ben Muhammad i hi van romandre casi be un any. Quant van arribar els russos ja estava en decadència doncs els alts impostos (imposats pels musafírides que afavorien la ciutat d' Arbela) havien fet marxar molts comerciants, i després de l’ocupació, amb el creixement de Gandja on regnaven els Shaddàdides, la sortida es va fer mes gran, i la decadència va ser mes rapida.

Al segle XI es va recuperar lleugerament i fou atacada per Bagrat IV de Geòrgia (vers 1066) el que va provocar les represàlies d'Alp Arsland (1068).

Amb els turcs i mongols va perdre després la seva importància.

La moderna Barda es una petita ciutat d’uns 30.000 habitants capital d'un districte de la República d'Azerbaidjan.