Bagoas
De Viquipèdia
Bagoas fou visir del Imperi persa aquemènida. Probablement es la mateixa persona esmentada com a Bagoses a les fonts jueves.
La seva biografia es coneguda mercès a Diòdor de Sicília que en una secció de la seva Historia del mon, en fa esment. Segons Diòdor, Bagoas era un eunuc que fou xiliarca (equivalent a visir) del rei Artaxerxes III de Pèrsia Ocos. No era membre de la noblesa però els eunucs havien arribat a posicions importants al imperi perquè els nobles podien ser potencials rivals dels reis.
Bagoses apareix restaurant l’orde a Judea en temps d'Artaxerxes III i se sap que Bagoas va estar el 343 aC a Egipte participant activament en la derrota de Nectabeu. Se li va donar com a recompensa la direcció suprema de les satrapies orientals reunides sota la seva direcció. Segurament fou després d’això que el rei el va cridar i el va nomenar xiliarca o visir.
Diòdor diu que Bagoas va matar al rei i als seus fills perquè Artaxerxes oprimia al poble cruelment. Però per les experiències posteriors el mes segur es que hagués caigut en desgracia o quant menys que volés el poder. No obstant les darreres teories el suposen innocent d’aquest crim, perquè una tauleta cuneïforme del Museu Britànic (BM 71537) diu que Artaxerxes III va morir de causes naturals i perquè entre les persones que Diòdor diu que va enverinar ni han algunes que apareixen vius al temps d'Alexandre el gran, per exemple la reina Parysatis.
Arsès va proclamar rei al jove fill d'Artaxerxes III, de nom Arsès. Diòdor el pinta com un titella en mas de Bagoas, però si realment aquest no fos un assassí, Arsès s’hauria limitat a agrair al eunuc el seu suport. Se sap que Bagoas va tenir en aquesta època una gran finca a Babilònia, famosa pels seus jardins, i un palau a Susa.
Només iniciar-se el regnat d'Arsès es va revoltar Egipte, i vers el 337 aC també va seguir segurament Babilònia. El 336 aC Egipte tornava a estar controlat però a la primavera el general macedoni Parmeni va creuar l'Hel·lespont. Es suposa a la noblesa inquieta i descontenta per estar dirigits per un rei molt jove i per un eunuc. El príncep Artašata, un parent d'Arsès dirigia a la noblesa, i va obtenir el suport de molts nobles. Arsès podia haver decidir la deposició del seu visir, situació coincident amb el relat de Diòdor. Bagoas es va veure obligat a matar al rei l’estiu del 336 aC, però això no hauria impedit la proclamació d'Artašata amb el nom de Darios III de Pèrsia Codomà. Diòdor diu que aquest no es deixava dominar per Bagoas i llavors el va voler enverinar però el rei el va descobrir i li va fer veure el verí. La teoria actual suposa que simplement Darios III el va fer executar vers el 335 aC.
