Atzeneta d'Albaida
De Viquipèdia
| Atzeneta d'Albaida | |||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Vall d'Albaida | |||
| Gentilici | Atzenetí Atzenetina |
||
| Població (2002) | 1.285 | ||
| Superfície | 6,10 km2 | ||
| Densitat | 210,66 hab/km2 | ||
| Altitud | 450 m | ||
| Nuclis de població | 1 | ||
| Coordenades | 38° 50’ 05” N 0° 29’ 51” W |
||
| Predomini lingüístic històric | Valencià | ||
| Partit judicial | Ontinyent | ||
Atzeneta d'Albaida és una població de la comarca de la Vall d'Albaida, al País Valencià.
Taula de continguts |
[edita] Història
Alqueria d'origen àrab, al llibre del Repartiment figura com: "Azenet" i es tracta de la primera vegada qu'el nom d'aquest poble apareix documentalment. Fou conquerida per les tropes de Jaume I passant a la propietat de Jaume de Milán, primer comte d'Albaida, el 1477. Des d'aleshores pertangué al marquesat d'Albaida, com se'l va denominar des de 1604, fins que el 1787 va ser declarada baronia independent. Entre el 1707 i el 1787 s'anomenava Corregiment de Xàtiva. Durant 1812 i 1813 fou el punt més avançat que assoliren les tropes franceses en direcció cap a Alacant. Per això els francesos van mantenir-hi un important destacament militar, que en abril del 1812 en enfrontar-se amb civils de les rodalies causaren vora els 150 morts. Aquest enfrontament es conegut com la: "Batalla del Raboser" per el nom d'una partida al terme de Bèlgida on va tindre lloc. Una de les filades cristianes d'Atzeneta commemora la batalla i du el nom de Rabosers en rememoració d'aquells fets.
[edita] Demografia i economia
En 2002 hi havia 1.285 habitants, de gentilici atzenetins. El 90,51% declarà l'any 2001 saber parlar valencià.
L’economia es fonamentalment agrícola. En el segle XVIII s’hi fonien campanes. Encara es conserven tallers que conserven la fabricació artesanal d’atifells d’espart, vímet i cànem.
[edita] Edificis d'interés
Del seu patrimoni cal destacar:
- L'església de sant Joan Baptista. De 1724.
- L'ermita del Crist de la Fe. Principis del segle XIX.
- Diversos panells ceràmics amb motius religiosos, del segle XVIII, repartits per la població.
- La Séquia del Port. Obra hidràulica del temps dels moriscos envolta el poble per l'Oest creant una de les mostres d'aquitectura tradicional mes significatives de la comarca. Reçentment ha sigut restaurada.
[edita] Política
Les eleccions de 2003 les guanyà el PP amb 5 regidors per 4 del PSPV. Joan Ignasi Pla candidat por el PSPV a les darreres eleccions autonòmiques del 2003 es natural del poble encara que no va aconseguir la victòria en Atzeneta.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
