Arthur Honegger

De Viquipèdia

Arthur Honegger (Le Havre, 10 de març de 1892 - París, 27 de novembre de 1955), compositor suís. Tot i havent nascut a França i de passar part de la seua vida a París va conservar sempre la seua nacionalitat suïssa. Va ser membre del Grup dels Sis. La seua obra més interpretada és la seua composició per a orquestra Pacific 231, que imita el so d'una locomotora de vapor. Des d’infant, Honegger va ser un entusiasta dels trens i una vegada va declarar: "Sempre he estimat les locomotores d'una manera passional. Per a mi, són sers vius als que estime, igual que altres estimen les dones o els cavalls".

Nascut com Oscar-Arthur Honegger (mai no va usar el seu primer nom), va estudiar harmonia i violí a París i, després d'una breu estada a Zuric, va tornar a la capital francesa per a estudiar junt amb Charles-Marie Widor i Vincent d'Indy. Durant la dècada de 1910 va seguir amb els seus estudis, abans d'escriure el ballet Le dit des jeux du monde en 1918, considerada com la seua primera obra característica.

Entre la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial, Honegger va ser un compositor prolífic. Va compondre la música per a la pel·lícula èpica Napoleón d’Abel Gance (1927). Una de les seues òperes, Jeanne d'Arc au bûcher (1935), està considerada com el seu treball més refinat. A més de les òperes que va escriure en solitari, va col·laborar amb Jacques Ibert en la composició de l'òpera l'Aiglo (1937) així com en la composició de l'opereta Les Petites Cardinal. Durant aquest període de temps va escriure també Danse de la Chèvre (1921), una peça per a sol de flauta; dedicada a René Le Roy, una peça vivaç i juvenil.

Honegger va estar sempre en contacte amb Suïssa, però amb l'esclat de la guerra i la invasió nazi, es va trobar atrapat a París. Es va unir a la Resistència francesa encara que mai va tenir excessius problemes amb els nazis, que van permetre-li continuar treballant sense massa interferències. No obstant, la guerra va ser un dur colp per al compositor. Tot i això, des de l'esclat de la guerra fins al moment de la seua mort va escriure les seues últimes quatre simfonies (de la segona a la cinquena), que són les més interpretades.

Arthur Honegger va morir en sa casa, víctima d'un atac al cor, al novembre de 1955 i va ser soterrat en el Cementeri Saint-Vicent del barri parisenc de Montmatre.

Encara que va ser un membre del grup dels Sis, els seus treballs no comparteixen la simplicitat dels d'altres membres del grup. Lluny de reaccionar contra el romanticisme de Richard Wagner i Richard Strauss, com els col·legues dels Sis, els treballs de maduresa de Honegger demostren una clara influència d'aquests autors. A pesar de les diferència d'estils, el seu company en Els Sis Darius Milhaud va ser un dels seus millors amics. Milhaud va dedicar un dels seus quintets de corda a la memòria de Honegger

[edita] Obres principals

• Musique orchestrale :

Simfonies :

1930 : Simfonia n°1

1941 : Simfonia n°2, per orquestra de corda i trompeta ad libitum

1946 : Simfonia n°3, litúrgica

1946 : Simfonia n°4, Deliciae basiliensis

1950 : Simfonia n°5, Di tre re

Moviments Simfònics :

1923 : Moviment Simfònic n°1, Pacific 231

1928 : Moviment Simfònic n°2, Rugby

1933 : Moviment Simfònic n°3

Concerts :

1924 : Concertino per a piano i orquestra

1929 : Concerto da camera, per a flauta, corn anglès i orquestra de corda

1948 : Concert per a violoncel

Altres :

1917 : Preludi per a Aglavaine i Sélysette

1917 : Le Chant de Nigamon

1920 : Pastorale d'été

1921 : Horace victorieux, Simfonia mim

1923 : Prélude pour La Tempête, per a l’obra homònima de Shakespeare

1923 : Chant de joie

1936 : Nocturne

1938 : Allegretto

1942 : Le Grand Barrage

1951 : Monopartita

1951 : Suite archaïque

1951 : Toccata sur un thème de Campra

???? : Chevauchée

???? : Pathétique

???? : Sérénade à Angélique

• Música de cambra :

Quartets de corda

1917 : Quartet de corda n° 1 en Do mineur

1935 : Quartet de corda n° 2 en Re

1937 : Quartet de corda n° 3 en Mi

Sonates i sonatines

1912 : Sonata per a violí i piano en Re menor (número 0)

1918 : Prrimera Sonata per a violí i piano en Do sostingut menor

1919 : Deuxième Sonata per a violí i piano en Si

1920 : Sonata per a violoncel i piano en Re menor

1920 : Sonatina per a dos violins en Sol Major

1920 : Sonata per a viola i piano

1922 : Sonatina per a clarinet i piano en La

1932 : Sonatina per a violí i violoncel en Mi menor

1940 : Sonata per a violí sol en Re menor

Lieder

1920 : Trois Fragments extrets de Pâques à New-York, de Blaise Sandrar, per a quartet de corda i soprano

1926 : Trois Chansons de La Petite Sirène

Altres

1914 : Trio en Fa menor per a violí, violoncel i piano

1920 : Hymne, per a conjunt de deu instruments de corda

1921 : Danse de la chèvre

1934 : Petite Suite per a 2 instruments i piano

1941 : L'Ombre de la Ravine per a quartet de corda, flauta i arpa

1953 : Romança per a flauta i piano en Sol menor

La Esmeralda

La Mort de sainte Alméenne

Philippa

Sigismond

• Música per a piano :

1916 : Toccata et variations

1919 : Trois Pièces pour piano (Prélude, Hommage à Maurice Ravel, Danse)

1920 : Sarabande

1920 : Sept Pièces brèves

1923 : Le Cahier romand

1925 : La Neige sur Rome de L'Impératrice aux Rochers

1928 : Hommage à Albert Roussel

1929 : Suited'après Les Trois Contrepoints

1932 : Prélude, arioso, fuguette sur le nom de Bach

1937 : Scenic Railway

1941 : Petits Airs sur une basse célèbre

1944 : Deux Esquisses

???? : Petite Pièce en sol

• Ballets :

1918 : Le Dit des jeux du monde

1921 : Horace victorieux, Simfonia mim

1922 : Fantasio

1922 : Skating Rink, Simfonia coreogràfica

1925 : Sous-marine

1928 : Orquestració de la Suite de Les Noces d'Amour et de Psyché de Johann Sebastian Bach

1928 : Roses de métal

1929 : Amphion, llibret de Paul Valéry

1934 : Sémiramis, llibret de Paul Valéry

1937 : Le Cantique des cantiques

1943 : L'Appel de la montagne

La Naissance des couleurs

Le Mangeur de rêves

Chota Roustaveli

De la musique

Icare

Un Oiseau blanc s'est envolé

Vérité ? Mensonge ?

Sortilèges

• Òperes :

1925 : Judith, llibret de René Morax

1926 : Antigone, de Jean Cocteau basada en Sòfocles

1937 : L'Aiglon (en col·laboració amb Jacques Ibert)

• Operetes :

1930 : Les Aventures du roi Pausole

Les petites cardinales

• Oratoris :

1921 : Le Roi David, llibret de René Morax, versió parisenca per a orquestra en 1923

1927 : Judith, llibret de René Morax

1931 : Cris du monde, llibret de René Bizet

1935 : Jeanne d'Arc au bûcher, llibret de Paul Claudel, versió amb el pròleg el 1941

1938 : La Danse des morts, llibret de Paul Claudel

1939 : Nicolas de Flue

• Música incidental :

1921 : La Noce massacrée

1925 : L'Impératrice aux rochers

1926 : Phaedre

1929 : La Tempête, de William Shakespeare

1943 : Le Soulier de satin, llibret de Paul Claudel

1944 : Charles le téméraire

14 Juillet

800 mètres

Hamlet

L'Ombre de la ravine

L'État de siège, d'Albert Camus

La Belle de Moudon

La Construction d'une cité

La Danse macabre

La Ligne d'horizon

La Mandragore

Les Suppliantes

Liberté

On ne badine pas avec l'amour

Pour le cantique de Salomon

Prométhée

Saül

Sodome et Gomorrhe

• Peces radiofòniques :

1940 : Christophe Colomb

1944 : Battements du monde

1949 : Saint François d'assise

1951 : La Rédemption de François Villon

• Música cinematogràfica :

1922 : La Roue d’Abel Gance

1927 : Napoléon d’Abel Gance

1934L'idée, film d'animació

1936 : Mayerling

1942 : Le Journal tombe à cinq heures de Lacombe

1942 : Secrets de Blanchart

1943 : Le Capitaine Fracasse d’Abel Gance

1943 : Mermoz de Cuny

1943 : Un Seul Amour de Blanchart

1945 : Un Ami viendra ce soir de Bernard

1946 : Les Démons de l'aube d'Allégret

1946 : Un Revenant de Christian-Jacques, en la que Honegger interpreta un petit paper de compositor

1950 : Bourdelle de Lucot

1951 : Paul Claudel de Gillet

Cavalcade d'amour de Bernard

Huit Hommes dans un château de Pottier

La Boxe en France de Gasnier-Raymond

La Nativité de Marty

La Tour de Babel de Rony

Le Déserteur de Moguy

Les Antiquités de l'Asie occidentale de Membrin

• Obres diverses :

Les Mille et une nuits, càntic per a soprano, tenor i quatre Ones Martenot

nombroses cançons i poemes

• Llibres :

L'incantation aux fossiles, recull de les seues crítiques musicals.

Je suis compositeur