Arenys de Munt

De Viquipèdia

Arenys de Munt

el Maresme
Dades municipals
Gentilici	Arenyenc, arenyenca
Població (2005)	7.369 hab.
Superfície	21,29 km2
Densitat (2004)	337,72 hab/km2
Altitud	121 m
Coordenades	41°36'46"N, 2°32'25"E
Entitats de població	16

Arenys de Munt és un municipi de la comarca del Maresme.

Entitats de població	Habitants
Aiguaviva	33
Arenys de Munt	6.155
Arenys Residencial	195
Barri del Migdia, el	63
Barri Nord	34
Barri Orient	35
Barri Ponent	27
Can Segrera	21
Collsacreu	88
Creueta, la	206
Santa Rosa dels Pins	55
Subirans	43
Torrentbò	37
Torrent d'en Puig	23
Tres Turons, els	168
Vallvidrera	7

Arenys de Munt es troba a l'extrem nord-oriental de la província de Barcelona tot i que des dels seus orígens pertany al bisbat de Girona. Cal esmentar que des del seu naixement com a parròquia al segle IX, Arenys de Munt fou Sant Martí d'Arenys. Per la seva banda, l'Església de Sant Martí d'Arenys es va construir al segle XVI.

Pel que fa a l'activitat industrial, Arenys de Munt sempre ha tingut molta població dedicada al sector tèxtil. Tot i això, el sector serveis s'està expandint en els últims temps. I és que Arenys de Munt està experimentant un creixement de població molt important en els darrers anys.

Arenys de Munt és un poble que ha sabut mantenir vives les seves tradicions més arrelades. La secularització creixent de la nostra societat ha comportat que les celebracions religioses, tot i estructurar el cicle anual, hagin anat perdent pes dins del calendari festiu. Al cicle religiós bàsic, entorn de Sant Joan i de Nadal, caldria afegir-hi les celebracions de Sant Antoni Abat i del Remei. La Festa Major, Sant Martí, és sens dubte la festa més rellevant i viscuda amb més intensitat pels arenyencs. Una iniciativa plenament reeixida dins de la Festa Major ha estat la Mostra del Relleno.

Des dels seus orígens pertany al bisbat de Girona. Amb una extensió de 22'05 km2, limita amb els termes de Sant Vicenç de Montalt, de Dosrius, de Vallgorguina, de Sant Iscle de Vallalta, de Canet de Mar i d'Arenys de Mar. Dins del municipi hi trobem els petits agregats de Torrentbò i de Sobirans, així com nombroses masies escampades pel seu terme i cinc urbanitzacions. El petit nucli urbà, arrapat a la Riera, es troba a 4 km d'Arenys de Mar i de la costa, a 13 km de Sant Celoni, a 10 km de Mataró i a 45 km de Barcelona. El terme queda força ben comunicat amb la carretera comarcal B-511 d'Arenys de Mar a Sant Celoni, amb la BV-5031 de Cornellà a Fogars de Tordera i, darrerament, amb la A-19 que frega el límit meridional del municipi.

L'autèntica protagonista del relleu és, però, la Riera. La Riera, llit sorrenc i dic de sorres, constitueix la columna vertebral d'aquesta esquena corbada a la qual van a parar, com si de nervis es tractés, tot un entramat de rials i torrents. La Riera és el resultat de l'acció de la peculiar climatologia de la zona sobre el terreny de granits i terrer. La conca de la Riera, delimitada per serres, serralades, puigs i turons, constitueix una unitat geogràfica ben peculiar que, a mena de petita vall, obre els seus braços cap al mar. La serra d'en Sala, la serra dels Termes, el turó del Fangar i serra Guinart dibuixen el límit de llevant de la conca; la serra Lligada i la serra del Parent Rost, la tanquen per tramuntana i l'acompanyen fins al seu naixement entre els rebrecs del massís del Corredor i del Montalt. Els Tres Turons , el Pollastre i el Remei clouen la conca per ponent.

Una complexa i intricada xarxa de rierols, torrents i rials, resultat de les sobtades pluges de primavera i tardor, cobreix tota la superfície de la conca. Els rials més importants han estat adaptats a les necessitats dels nostres pagesos, que els han transformats en camins d'una amplada que permet el pas d'un carro. Els rials han estat acotats per dos mots, gruixuts i compactes, sobre els quals s'han plantat canyes per aconseguir un ràpid enfortiment dels marges, i altres tipus d'arbres (alzines, roures, pollancres,...) que permeten una consolidació més ferma i duradora. De torrents (més de muntanya) i de rials (més de plana) n'hi ha un munt. Des de Sobirans fins al mar, trobem: el torrent del Jardí, el torrent d'en Marpons, el torrent de Can Cot, el torrent dels Llorers, el torrent de la Milans, el torrent d'en Clariana, el torrent d'en Mora, el torrent d'en Bubaret, el torrent del Boldrau, el torrent d'en Cornell, el torrent d'en Terra, el torrent d'en Puig, el rial Bellsolell, el rial Pasqual, el rial de Can Sala, el rial de Can Catà, el rial de Can Pica i el rial de sa Clavella.

[edita] Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de l'Ajuntament d'Arenys de Munt
• Informació de la Diputació de Barcelona
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya

Aquest article sobre Catalunya és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.