Anell Únic
De Viquipèdia
L'Anell Únic, conegut també com l'Anell Sobirà o el Gran Anell del Poder, és un anell màgic que ocupa un paper central en l'univers imaginari creat per J.R.R. Tolkien. L'acompliment de la missió de destruïr-lo representa la trama principal a la novel·la El Senyor dels Anells.
[edita] Propietats de l'Anell
L'Anell Únic va ser forjat pel Senyor Fosc Sàuron durant la Segona Edat per tal d'obtenir el control sobre els elfs que quedaven a la Terra Mitjana. Sota l'aparença d'Annatar, "Senyor dels Dons", va agudar els fargaires èlfics d'Erégion i al seu líder Celebrímbor a fabricar els Anells del Poder. En secret, però, va forjar l'Anell Únic a les flames del Mont del Fat, que havia de servir-li per obtenir el control sobre la resta d'anells.
Com que els altres anells eren molt poderosos, Sàuron es va veure obligat a dipositar en l'Anell gran part del seu poder original perquè el seu propòsit fos efectiu, corrent el risc de que si mai perdés l'Anell perdria també una porció important de la seva força.
L'Anell era daurat i a diferència dels anells menors no dia ni gemmes ni ornaments. Es podia identificar fàcilment a l'escalfar-lo, ja que aleshores es podia veure una inscripció en Tengwar d'un text en la llengua negra de Mórdor. Gràcies a l'enorme poder que contenia era pràcticament impossible de danyar-lo. Només es podia destruïr llençant-lo als cràters volcànics del Mont del Fat on va ser forjat.
Quan hom duia l'Anell, "traspassava" del món físic al món espiritual, fent-se invisible als que l'envoltaven. En el pla espiritual, si el protador tenia prou poder per sotmetre la voluntat de l'Anell a la pròpia, es podia controlar i escalvitzar les ments dels altres.
La natura de l'Anell, nascut de la maldat i dipositari del poder de Sàuron, corrompia de forma lenta però inexhorable al seu portador. Per aquest motiu els savis, incloent-hi Gàndalf, Élrond i Galàdriel, van rebutjar la temptació de portar-lo i exhortaven a que fos destruït. Aparentment els hòbbits, més purs de cor que els homes i menys poderosos que els elfs eren més resistents al poder seductor de l'Anell. Això explica perquè en Frodo i en Bilbo van ser capaços de posseïr l'Anell per períodes de temps relativament llargs sense que els efectes fossin evidents. En canvi, l'origen hòbbit de Gòl·lum, era completament irreconeixible després de 500 anys de dur l'Anell.
[edita] Història i portadors de l'Anell
Després de la derrota de Sàuron a mans de la Darrera Aliança entre Elfs i Homes, Isíldur va tallar l'Anell de la mà del Senyor Fosc. Poc després moria a la Tragèdia dels Camps Llirials, perdent-se l'Anell en les profunditats del Gran Riu. L'Anell va ser descobert per un hòbbit anoenat Déagol, que poc després va ser assassnat pel ser cosí Sméagol per robar-li. La influència de l'Anell va convertir a Sméagol en la criatura que seria coneguda com a Gòl·lum, deformant-lo i perllongant-li la vida més enllà del qeu era natural en un hòbbit. L'Anell, però, desitjava tornar al seu antic amo i va fer que Gòl·lum anés a viure a les cavernes de les Muntanyes Boiroses, aprop del lloc on Sàuron començava a recuperar forma. El mateix any que Sàuron reaparegué a Dol Gúldur, l'Anell abandonà Gòl·lum.
Com es relata a El Hòbbit, Bilbo Saquet va trobar l'Anell i va fugir de Gòl·lum i dels orcs que habitaven les cavernes. Un cop finalitzades les seves aventures, va tornar amb l'Anell a la Comarca
L'Any 3001 de la Tercera Edat i seguint els consells de Gàndalf, Bilbo va donar l'Anell al seu nebot Frodo, convertint-se en la primera persona que renunciava a l'Anell de forma voluntària. Aleshores Sàuron ja havia recuperat part del seu poder i la Torre Fosca de Mórdor havia estat reconstruïda. Tement que recuperés l'Anell i amb ell la totalitat del seu antic poder, Frodo i buit companys més van integrar la Germandat de l'Anell en un últim intent per destruïr l'Anell a les esquerdes del Mont del Fat. A mesura que avnaçava el viatge, Frodo era cada cop més suceptible al poder de l'Anell, i temé que s'acabés corrompent per la seva influència.
Quan ell i Sam van trobar Gòl·lum i el van "domesticar" perque els guiés a Mórdor, desenvolupà un vincle amb la criatura, creient que si hi havia una esperança per ella també n'hi hauria per ell. Gòl·Lum, però, va socombre a la temptació de l'Anell i va traïr Fordo i Sam enviant-los al cau de l'aranya gegant Arranyera.
Pensant que Frodo havia mort pel verí de l'aranya, Sam va agafar l'anell i en va ser el portador durant un breu període de temps, que no va ser prou llarg com per que es veiés sotmés a la seva influència. Un cop s'asabentà que Frodo era viu el va rescatar de la Torre de Círith Úngol i li tornà l'anell.
Quan van arribar al Mont del Fat, Frodo ja estava completament corromput per l'Anell i el va reclamar per a ell renunciant a destruïr-lo. En l'últim moment, però, va ser atacat per Gòl·lum que li va arrancar del dit d'una mossegada abans de caure per les esquerdes del fat i consumint-se juntament amb l'Anell.
Així, els portadors de l'anell des de la seva forja fins la seva destrucció van ser:
- Sàuron
- Isíldur
- Sméagol (Gòl·lum)
- Bilbo Saquet
- Frodo Saquet
- Samseny Gamgí
- Frodo Saquet
[edita] Inscripció
L'aparença de l'Anell és la d'un cercle perfecte d'or, sense necessitar cap mena d'ornament que l'allunyaria de la perfecció. Però quan és escalfat, s'hi pot veure inscrit en Tengwar (Escripitura èlfica fëanoriana) un text en la llengua negra de Mórdor:
-
- Ash nazg durbatulûk, ash nazg gimbatul,
- ash nazg thrakatulûk, agh burzum-ishi krimpatul.
Es tracta dels dos últims versos d'un poema sobre els Anells del Poder:
Català | Anglès |
---|---|
|
|