Amiuk
De Viquipèdia
Amiuk fou una fortalesa de la costa oriental del Llac Van, al nord de la ciutat de Van i a l'oest d'Ardjesh, dins de la província armènia del Vaspurakan.
Vers el 771 els àrabs de la tribu d'Othman s'havien apoderat d'una regió de la part oriental del Llac Van, amb la fortalesa inaccessible d'Amiuk i feien incursions de pillatge al Vaspurakan. Ashot Ardzruni de Vaspurakan i el seu fill Grigor Derenik els van combatre però ni amb l'ajut del rei Ashot I el gran van poder conquerir la fortalesa; però Ashot sí que va conquerir una altra fortalesa, la de Varag, on un grup d'àrabs s'havia fet fort i des d'allí saquejava sovint el monestir de Surb-Khatch, lloc on hi havia les tombes dels prínceps Ardzruni de Vaspurakan (l'abat superior del monestir era presoner d'aquestos àrabs).
Els othmanides (i l'emir qaisita de Manazkert i d'Apahuniq també objecte d'atacs dels armenis) van cridar en ajut seu al governador-emir àrab de Diyar Bakr Isa ben Shaikh ben al-Salil al-Shaybani, que fou reconegut pel califa com ostikan d'Armènia (871-882). Isa va marxar contra Ashot Ardzruni que estava assetjant Kokhpanik; Ashot va deixar el setge i ambdós exercits es van trobar prop de la ciutat de Van. El cavalleresc Gurgen, príncep de Mardastan, no va dubtar en unir les seves forces a les del seu antic enemic Ashot, però els àrabs eren 15.000 i els armenis dos mil. Fou un príncep ardzruni, Gagik Abu Morvan qui va negociar un acord, i ambdós exèrcits es van retirar i, a canvi de parar l'ofensiva i d'entregar hostatges, Ashot de Vaspurakan fou deixat en pau.
El príncep Gagik de Vaspurakan va conquerir finalment als musulmans othmànides la fortalesa d'Amiuk en un atac sorpresa a la nit i els seus habitants van ser degollats. Això va provocar l'aixecament dels camperols i pobladors musulmans de zones properes que estaven sotmesos als Ardzruni. Amiuk fou confiada pel príncep al seu feudatari Abu Sakr Vahuni vers el 905, però aquest la va cedir al rei Sembat I el màrtir. El rei la va tornar al príncep Gagik però a canvi d'una forta compensació. Des llavors va seguir unida al Vaspurakan.
