Agum II
De Viquipèdia
Agum II fou un rei dels cassites i de Babilònia que regnava vers el 1570 aC. Era fill d'Urzigurumash. Va succeir en el tron a Tiptakzi. Entre els seus títols era rei de Khana, de Babilònia, d'Accàdia, d'Alman (la actual Kholwan, al naixement del riu Diyala), de Padan (al nord-est de Babilònia) i de Gutium (el país dels guti).
Al comenáment del segle XVI aC els hitites van fer una expedició a Babilònia. Van haver de baixar per l'Eufrates i van haver de passar per Terqa i Mari, centres dle regne cassita de Khana que sens dubte va haver de donar el seu consentiment. Els hitites van saquejar Babilònia vers el 1594 aC, pero sembla que no va caure en mans dels cassites que estaven en guerra permanent contra Babilònia perque els babilonis van cridar al rei de la Baixa Mesopotàmia (País de la Mar), que per un temps va assolir el domini de la ciutat, pero al cap d'uns anys, en el regnat d'Agum II, els cassites van entrar a Babilònia que van convertir en la seva capital. Khana va pasar a ser una simple dependència.
Un rei anomenat Agumkakrine (o Agum-Kakrine) "rei dels cassites i dels acadis" apareix a un document hitita del temps d'Hantilis I, esmentat com el rei que va obtenir (seguramente per un tractat), el retorn de l'estàtua del deu babiloni Marduk, que era a territori hitita des l'expedició esmentada, i probablement cal identificar-lo amb Agum II, que fou contemporani d'Hantilis I (rei vers 1590-1560 aC).
El va succeir el seu fill Burnaburiash I.
