Aïda
De Viquipèdia
Aïda és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi escrita a partir d'un llibret italià d'Antonio Ghislanzoni, basat en un argument escrit per l'egiptòleg francès Auguste Mariette. Va ser el resultat d'un encàrrec d'Ismail Pasha, governador d'Egipte, a Verdi per 150.000 de francs. Tot i que havia de ser estrenada el gener del 1871, el públic no va poder-la veure per primera vegada fins el 24 de desembre d’aquell mateix any a la Khedivial Opera House del Caire. La Guerra Francoprussiana va ser la causa d’aquest ajornament. Aïda va ser rebuda amb una gran acceptació pel públic i, de fet, continua essent un clàssic dels repertoris operístics.
[edita] Personatges
- Aïda, una princesa etíop (soprano)
- El rei d’Egipte (baix)
- Amneris, filla del rei (mezzosoprano / contralt)
- Radames, capità de la guàrdia (tenor)
- Amonasro, rei d'Etiòpia (baríton)
- Ramfis, gran sacerdot (baix)
- Un missatger (tenor)
- Veu d’una gran sacerdotessa (soprano)
- Sacerdots, sacerdotesses, ministres, capitans, soldats, oficials, etíops, esclaus i presoners, egipcis, animals (cors i extres)
[edita] Argument
Aïda, una princesa etíop, és capturada i duta com a esclava a Egipte. Un comandament militar, Radames, es debat entre el seu amor per ella i la seva lleialtat al faraó. Per complicar la trama, la filla del faraó, Amneris, està enamorada d'ell, que no la correspon.
| Òperes de Giuseppe Verdi Oberto, Conte di San Bonifacio (1839) | Un Giorno di Regno (1840) | Nabucco (1842) | I Lombardi (1843) | Ernani (1844) | I due Foscari (1844) | Giovanna d'Arco (1845) | Alzira (1845) | Attila (1846) | Macbeth (1847) | I Masnadieri (1847) | Il corsaro (1848) | La battaglia di Legnano (1849) | Luisa Miller (1849) | Stiffelio (1850) | Rigoletto (1851) | Il trovatore (1853) | La Traviata (1853) | I vespri siciliani (1855) | Simon Boccanegra (1857) | Un ballo in maschera (1859) | La forza del destino (1862) | Don Carlos (1867) | Aïda (1871) | Otello (1887) | Falstaff (1893) |
