Àrea de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord
De Viquipèdia
L'Àrea de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord és el bloc comercial creat a partir de la signatura del Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (en castellà Tratado de Libre Comercio de América del Norte, TLCAN, en anglès North American Free Trade Agreement, NAFTA, en francès Accord de Libre Échange Nord-Americain ALENA) millor conegut per les seves sigles en anglès NAFTA, un tractat de lliure comerç exhaustiu i extens que uneix als Estats Units, Canadà i Mèxic. Va entrar en vigor l'1 de gener, 1994, signat pels presidents George Bush, dels Estats Units, Brian Mulroney del Canadà, i Carlos Salinas de Gortari de Mèxic. NAFTA és la zona comercial més gran del món d'acord a la suma del Producte Intern Brut dels països membres.
Taula de continguts |
[edita] Estructura interna
[edita] Propòsit
El NAFTA elimina gradualment totes les tarifes i impostos a la circulació de productes entre els tres països, elimina restriccions a la inversió entre ells, i protegeix els drets intel·lectuals (patents i copyrights). A més, el NAFTA conté importants i controvertibles clàsules per a la protecció ambiental i reducció de contaminants dels tres membres. A diferència de la Unió Europea, NAFTA no va crear una institució governamental supranacional, ni lleis superiors a les lleis nacionals. Existeix només una secretaria per a administrar i executar les resolucions i mandats que es deriven del tractat mateix. S'ha proposat la creació d'una integració major cap a una Comunitat de l'Amèrica del Nord.
[edita] Suplements
Encara que el NAFTA no és una unió duanera ni comunitària, a més de ser un tractat molt extens en comparació amb la resta dels tractats de lliure comerç, també va ser complementat des del començament per dos tractats més, per tal de realitzar una unió econòmica equitativa. La implementació del NAFTA va incloure el Tractat Nord-Americà per a la Cooperació Ambiental (NAAEC) i el Tractat Nord-America per a la Cooperació Laboral (NAALC).
El NAAEC va ser una resposta a les preocupacions dels ambientalistes, que preveien que les companyies s'establirien a Mèxic o que els Estats Units reduirien els seus estàndards ambientals si els tres països no aconseguien unificar llurs regulacions ambientals. El NAAEC a més de ser un conjunt de reglaments ambientals pels tres països, va instituir la creació de la Comissió Nord-Americana per la Cooperació Ambiental (NACEC), el Banc Nord-Americà de Desenvolupament (NADBank), i la Comissió de Cooperació Ambiental Fronterera (BECC). El NADBank i la BECC han donat suport a la financiació de 36 projectes a Mèxic, principalment en el sector de l'aigua. Amb la complementació del NAFTA amb el NAAEC, el tractat és catalogat com el tractat de lliure comerç més "verd" del món, encara que sent el pioner a incorporar temes ambientals, aconseguir aquest títol no va ser difícil, i alguns ambientalistes nord-americans pugnaven encara per més legislacions de protecció ambiental.
El NAALC va suplementar el NAFTA amb la intenció de crear una fundació de cooperació entre els tres membres per la resolució de problemes laborals, així com per promoure una major cooperació entre els sindicats i les organitzacions socials per lluitar pel millorament de les condicions laborals als tres països. La majoria dels economistes creuen que el NAALC ha permés una convergència dels estàndards laborals als tres països de Nord-Amèrica. Però, per les seves limitacions, el NAALC no ha produït (i de fet no va ser dissenyat per produir) una convergència en les taxes d'atur, productivitat ni el nivell dels salaris de Nord-Amèrica.
Entre les propostes laborals, el NAFTA també va crear el visat TN que permet el moviment migratori de persones amb llicenciatura d'un listat de professions específiques. No obstant, l'aplicació d'aquesta política ha estat molt desigual, limitant el nombre d'aquest tipus de visa als mexicans, però no pas als canadencs.
[edita] Integració futura
Diverses organitzacions econòmiques i socials dels tres països han proposat una major integració de la regió cap a la creació d'una "Comunitat Nord-Americana". Hi ha, però, diverses limitacions que han impedit una major integració política. Primerament, els tres països tenen polítiques duaneres molt diverses; per exemple, Mèxic ha signat tractats de lliure comerç amb la Unió Europea i el Japó que tindria que cancel·lar si es vol crear una unió duanera entre els tres països. A més, alguns economistes temen que les diferències entre les grandàries de les tres economies (Canada i Mèxic tenen un PIB de poc més del bilió de dòlars; els Estats Units tenen un PIB superior als 12 bilions de dòlars) farien que en una unió major, les polítiques nord-americanes s'imposarien a les altres. Finalment, després dels atacs de l'11 de setembre, 2001, els Estats Units han endurit les seves polítiques migratòries i de seguretat. Els tres països tenien la intenció de crear polítiques de prosperitat i seguretat comunes, i un acord migratori ampli, però, les propostes van quedar limitades a la creació de la Societat de Seguretat i Prosperitat de Nord-Amèrica, un acord que es va signar el 2005.
[edita] Estructura econòmica del NAFTA
| País | PIB (PPP) | Població |
 Estats Units |
US$ 12.332.000 milions | 296 milions |
 Canadà |
US$ 1.111.000 milions | 33 milions |
 Mèxic |
US$ 1.006.000 milions | 104 milions |
| Total NAFTA | US$ 14.449.000 milions | 443 milions |
