Eslida
De Viquipèdia
| Eslida | |||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Plana Baixa | |||
| Gentilici | Eslider Eslidera |
||
| Població (2005) | 861 | ||
| Superfície | 18,10 km2 | ||
| Densitat | 47,57 hab/km2 | ||
| Altitud | 381 m | ||
| Nuclis de població | 1 | ||
| Coordenades | 39° 52’ 46” N 0° 18’ 29” W |
||
| Predomini lingüístic històric | Valencià | ||
| Partit judicial | Nules | ||
Eslida és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Es troba ubicada al centre de la Serra d'Espadà, en les proximitats del mont Espadà amb 1.041 metres d'altura.
El poble es troba adossat al mont del Castell, situat al peu del Puntal de l'Aljub (mont més prominent amb els seus 948 m d'altitud).
La Serra d'Eslida, ramificació amb nom propi de la Serra d'Espadà, està conformada per un arc de 180º en direcció E-O amb altures que s'aproximen als 800 m. (com La Costera, Plana, la cadena de muntanyes des de Cocons fins al Puntal d'Artana, passant per les Masies i la Solana de la Mina) i barrancs que vessen les seues aigües al riu Anna, que travessa el paisatge d'oeste a est.
La seua fascinant orografia, que compta amb frondosos boscs de pins i alzines sureres, està representada pels monts de La Costera, Tarraguán, Puntal de l'Aljub, Fonillet, La Batalla, Cocons, Maset, Solana la Mina,...
S'accedeix a aquesta localitat des de Castelló a través de la CV-100, prenent després la CV-10 i finalment la CV-223.
[edita] Localitats limítrofes
Aín, L'Alcúdia de Veo, Artana, Fondeguilla, i Xóvar, totes elles a la província de Castelló.
[edita] Demografia
| 1986 | 1987 | 1988 | 1989 | 1990 | 1991 | 1992 | 1993 | 1994 | 1995 | 1996 | 1998 | 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 866 | 866 | 861 | 866 | 848 | 846 | 842 | 846 | 823 | 813 | 775 | 766 | 769 | 764 | 767 | 796 | 828 | 861 |
[edita] Història
Les primeres notícies de pobladors de la vall d'Eslida es tenen a partir de les restes d'ofrenes funeràries trobades en la Cova de l'Oret, que pertanyen a l'Edat del bronze. Alguns historiadors la identifiquen amb l'Oleastrum que cita Estrabó durant l'època romana.
Durant la dominació musulmana formava part de la fillola de la Vall d'Uixó i abastà certa importància: fou seu de l'alcaidat d'Eslida i arribà a tenir escola de l'Alcorà. Els musulmans hi introduïren l'agricultura, el sistema de regadiu, configuraren l'actual nucli de població, aixecaren el castell i l'aqüeducte i deixaren la seua toponímia en les alqueries escampades pel terme: Lauret, Benalbuig, Alfeig, etc.
En 1237 els cavallers del rei Jaume I conquistaren la vila per als cristians. El 29 de maig de 1242, Jaume I li atorgà la primera Carta de Poblament, mitjançant la qual es respectaven els costums, religió, lleis i propietats dels musulmans que l'habitaven. En 1255 sigué donada a Teresa Gil de Vidaure i en 1258 a Galceran de Montcada. El castell d'Eslida s'uní a la revolta d'Al-Azraq de 1247 i el 19 de setembre de 1256 tingué lloc la batalla de la Serra d'Espadà. Durant la guerra de les Germanies, com que els musulmans prengueren part pels nobles, se'ls obligà a batejar-se per a incrementar amb ells el número de las forces dels agermanats. Eslida participà activamente durant la sublevació morisca de la Serra d'Espadà de 1526.
En 1609, l'expulsió dels moriscos causà el seu total despoblament. En 1612 s'atorgà una nova Carta Pobla mitjançant la qual es repoblà la Baronia d'Eslida, que en 1633 passà a mans del duc de Medinaceli, que construí un forn, un hostal i vàries almàsseres en enfiteusis, donant nou esplendor a la vila. Alguns d'estos edificis encara es coneixen, com la casa del Duc, i el carrer del Porxet. Al llarg del segle XVIII creix la producció d'oli i morera i s'exploten les mines de cinabri de La Solana. En 1910 abastà el màxim de la seua població amb 1.522 habitants. El segle XX és un segle de decadència agrícola i emigració cap a nuclis industrials.
[edita] Monuments
- Castell d'Eslida. Corona la imatge del poble, dalt d'un risc. Fou un dels més importants de la zona, però avui només resten una part de la muralla i part de la torre de l'Homenatge. Construcció de planta poligonal irregular amb una Torre de l'Homenatge de planta triangular, que possiblement, junt amb la del Castell de la Mola de Novelda, siguen els únics exemplars de torres musulmanes de planta triangular existents en tot el País Valencià.
- Aqüeducte de la Rambla. Aqüeducte d'origen àrab sobre el riu Anna, amb diversos arcs de mig punt.
- Calvari. Ermita dedicada al Santíssim Crist del Calvari, construida a principis del segle XVIII i adossada a un aljub, el qual custodia un retaule ceràmic de la Mare de Déu de la Cova Santa.
- Església de El Salvador. Esglèsia del segle XVII, aixecada sobre la mesquita.
[edita] Llocs d'interés
El poble manté la fesomia que li donaren els musulmans: carrers torts, estrets i costeruts.
- El Molí d'aire. Restes d'un antic molí de cereals.
- Els Corrals. Antigues alqueries o aldeies, situades en front de la població, a l'altre costat del riu.
En el terme existeixen fonts d'aigües minero-medicinals que esquitxen els monts d'Eslida. Destaquen: Fosques, Matilde, Castro, Fonillet, Sant Josep, sense oblidar El Barranc, el Rei,... (Com a data important subratllar que la font de Fonillet és l'únic brollador d'aigua potable de tot el País Valencià).
També hi ha moltes coves com les de: L'Oret, La Ferrera, Fonillet i Matilde, que claven els seus laberíntics tentacles en l'interior de la serra.
Així mateix, també trobem diversos barrancs com els de: L'Oret, de Xóvar, Castro, Molí Pitarch i del riu d'Anna, que baixa d'Aín.
I també hi ha neveres com les de: L'Oret i la de Castro.
[edita] Festes
- Festes de la Joventud. Múltiples actes festius i populars durant l'última setmana de juliol.
- Festes patronales. En honor del Santíssim Crist del Calvari. Se celebra l'última setmana d'agost. Menció especial mereix el dimecres "Dia del Crist" i la processó a l'ermita del Calvari.
- Mostra de Productes d'Eslida. Se celebra el diumenge més pròxim al 15 d'agost.
- Sant Lleó. Patró d'Eslida.
- Sant Vicent. Se celebra el dilluns següent a Sant Lleó.
[edita] Gastronomia
La gastronomia eslidenca, típicament muntanyenca, es recolza en els productes de la terra: olla de poble, arròs caldós o paella de muntanya en són una petita mostra; de dolç, les orelletes amb mel, bunyols de figa, la coca escudellà, coca malfeta o les cristines. Una beguda típica és el carajillo d'Espadà, fet amb mel, licors cremats i café. Cal parlar de la seua excel·lent mel i demés productes apícoles (cera, gelea, pol·len) i de l'oli d'oliva, amb la denominació d'origen de la Serra d'Espadà.
[edita] Enllaços externs
- Eslida al Registre d'Entitats Locals de la Comunitat Valenciana
- Eslida a la Federació Valenciana de Municipis i Províncies
- Eslida a la Societat d'Amics de la Serra d'Espadà
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
